Exposicions
Inauguració: 13 de desembre de 2016 (Museu Municipal de Requena i CdT de València)
Comissaris: Ester Alba Pagán (Dept.. Història de l’Art. UV), Emilio Iranzo García (Dpt. Geografia. UV), Adela Cortijo Talavera (Dep. Filologia Francesa i Italiana. UV)
L’exposició Paisatges turístics valencians: valuosos, valorats realitzada pel Vicerectorat de participació i projecció territorial de la Universitat, gràcies al conveni signat amb l’Agència de Turisme de València, ofereix una visió fotogràfica dels nostres paisatges més emblemàtics, a través de l’objectiu de la càmera de quatre artistes: Miguel Lorenzo, Mikel Francès, Adela Talavera i Pep Pelechá. La mirada posa el focus d’atenció en paisatges dels espais turístics valencians i en els quals l’òptica de l’artista ens ofereix una comprensió personal, íntima de la visió i de la percepció del patrimoni paisatgístic valencià. El sender, traçat a cop de tret fotogràfic, construeix el relat de la riquesa del territori, dels espais naturals, dels espais habitats, de les maneres de habitar i d’interactuar amb la natura. La mostra ofereix un calidoscopi de diversitats: des dels paisatges seminaturals, com les fagedes de la Tinença de Benifassà o els penya-segats de la Marina, als paisatges culturals, com les hortes, les terrasses i bancals amb murs de pedra seca, els boscos de sureres o el mosaic de cultius de secà entre d’altres. Els paisatges habitats associats a la bona integració de molts dels nuclis urbans i pobles tradicionals en el seu entorn, constitueixen una mirada sobre la percepció del territori que ens parla de formes tradicionals de construir-lo. Tots ells constitueixen senyals d’identitat inconfusibles de la regió i, al seu torn, són importants representacions de la identitat i diversitat cultural mediterrània pels seus inqüestionables valors històric-culturals, escènics, naturals i ambientals.
El deteriorament de conjunts paisatgístics valuosos, la pèrdua d’estructures històriques i el seu reemplaçament per configuracions homogènies i sense vincle amb l’espai heretat, contrasten amb una demanda social creixent de paisatges de qualitat, i la revaloració activa que la societat comença a desenvolupar. Davant d’aquesta situació sorgeix la necessitat de definir noves lògiques territorials que apostin per la gestió prudent dels recursos i del paisatge, la competitivitat equilibrada, l’equitat social i una nova forma de governar i gestionar les polítiques territorials basades en el diàleg i la participació.
Mostres com aquesta, mostren el potent interès de les administracions públiques pel foment d’activitats que potenciïn la valorització del territori, dels nostres emblemàtics paisatges. Als estudis científics i acadèmics, s’uneix la difusió de la imatge contemplada, la visió que posa el centre d’atenció en valors com: la seva bellesa, la seva singularitat, la seva diversitat, riquesa material, natural, estètica i patrimonial. Una mirada que pretén continuar revaloritzant els nostres paisatges i obtenint un re-coneixement, ja que només a través d’aquest mecanisme de conèixer, comprendre i valorar és com aconseguirem l’objectiu primordial de la seva preservació. Una mirada que és pròpia, que construeix la nostra identitat a través de la percepció del territori, però que és, a més, la carta de presentació a aquells que ens visiten. El turista local, nacional o internacional en el seu viatge decomissa nous paisatges i noves formes de viure-; té entre les seves motivacions descobrir, embriagar del lloc a través dels sentits, conèixer maneres de veure i maneres de viure diferents a les seves i construir en el seu imaginari particular la imatge que posteriorment projectarà. Tot això és possible a través de l’experiència del paisatge.
