La caracterització i valoració del paisatge en la seva relació amb el turisme precisa d’un estudi aplicat sobre les potencialitats de la diversitat paisatgística del territori de referència, tant natural com cultural, per fonamentar una estratègia turística diferenciada, competitiva i sostenible en l’àmbit en aquesta ocasió de la Comunitat Valenciana.
L’objectiu general del present projecte es refereix a abordar accions incardinades en paisatges d’escala territorial, referides tant a l’escala municipal, comarcal, provincial o autònoma, com a la de projectes turístics molt concrets, preferentment empresarials relacionats amb el sector turístic. El seu contingut es mou, doncs, entre la caracterització i valoració del paisatge en la seva relació amb el turisme -Landscape Tourism Character Assessment-, més pròpia de l’especialitat científica i professional del geògraf, i la localització i disseny de projectes turístics concrets integrats en el paisatge -Landscape Desing-, competència habitual d’arquitectes i paisatgistes, entenent en tot cas el paisatge com a patrimoni territorial i recurs turístic en la perspectiva de la sostenibilitat.
actualment, el creixent interès per l’estudi de les relacions entre turisme i paisatge, i per la formulació d’estratègies turístiques sostenibles i integrades en el paisatge, aborda l’assumpte des d’una doble perspectiva:
(1) El paisatge, factor de qualitat. La que entén el paisatge com a recurs turístic fonamental, que ha de ser valorat i gestionat amb prudència, de manera que el turisme no ho devori i transformi, sinó que l’incorpori en la seva estratègia com a part fonamental de la qualitat de la destinació.
(2) El paisatge, inspirador de nous productes. La que s’ocupa prioritàriament dels paisatges generats pel turisme, analitzant críticament la seva estandardització i “espectacularització”, però aportant també criteris per al disseny de noves destinacions i productes, i per a la “reinvenció” i requalificació de paisatges obsolets i de baixa qualitat , especialment en destinacions litorals madurs i massificats.
En conseqüència, advoquem per una estratègia turística integrada en el procés de capital territorial de primer ordre, garantint la seva salvaguarda i promoció; però, al mateix temps, ha d’establir els criteris d’integració en el paisatge dels projectes, de manera que aquests contribueixin a realçar -no a suplantar- el caràcter i els valors del paisatge amb les millors decisions pel que fa a emplaçament, accessibilitat, gestió dels recursos, i qualitat arquitectònica dels edificis, infraestructures i zones verdes.
La Comunitat Valenciana, estreta faixa de territori de l’orient peninsular, se’ns presenta com una regió de múltiples contrastos paisatgístics. Malgrat els estereotips lligats als espais costaners, compta amb un interior muntanyós i difícil que fins fa ben poc, quedava allunyat del dinamisme socioeconòmic de les àrees litorals i metropolitanes. Té la Comunitat Valenciana un paisatge mediterrani, que en realitat és un mosaic de paisatges. Una matriu, un patró definit bàsicament pel clima, on l’altitud, el pendent, la presència d’aigua, el tipus de vegetació etc. i l’acció humana, és a dir la cultura, actuen com a conformadors de les singularitats paisatgístiques. En aquest sentit, el paisatge valencià reflecteix la varietat de processos i dinàmiques territorials, alternant paisatges montans, paisatges planers, paisatges subhumits, paisatges subàrids, paisatges agraris, paisatges urbans i paisatges de transició entre d’altres.
En la present obra presentem una selecció del que hem considerat paisatges representatius de la Comunitat Valenciana. Representatius per la seva riquesa natural, pels seus valors culturals i històrics, per la seva bellesa visual, pel seu simbolisme, per la seva plasticitat, per la seva singularitat, pel seu patrimoni o senzillament per la combinatòria de diverses d’aquestes virtuts. Es presenten classificats en diversos grups, atenent les característiques geogràfiques i a les dinàmiques territorials que s’hi generen. Així, tenim paisatges de muntanya i forestals, paisatges fluvials, paisatges d’aiguamolls, paisatges litorals, paisatges històrics, paisatges agraris, paisatges industrials i de serveis, paisatges habitats i paisatges simbòlics.
L’esquema de l’obra té relació amb la classificació dels paisatges seleccionats. Espais, alguns d’ells de límits difusos, però sempre reconeguts en l’imaginari col·lectiu dels valencians. Així, trobem paisatges vinculats a espais naturals protegits, com ara el Parc Natural de l’Albufera de València o el Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla, però també paisatges més imprecisos però simbòlics com els paisatges citrícoles, l’ametllerar, els paisatges de frontera lligats als castells medievals o fins i tot els paisatges configurats pel poblament tradicional i els habitatges integrades en ells. Altres paisatges més actuals, dinàmics i complexos pels seus efectes ambientals i paisatgístics igualment han quedat recollits en el treball. Són els paisatges urbans i periurbans, els paisatges turístics del litoral o els paisatges lligats a les infraestructures, indústries i serveis. La caracterització de cada un dels paisatges seleccionats es presenta amb diferent nivell de profunditat, atenent a la rellevància que el comitè científic de l’obra ha considerat oportú. En aquest sentit, dins de cada classe o grup de paisatges es presenten en primer lloc aquells als quals hem dedicat una major atenció, seguits d’altres tractats amb menor nivell de detall. En tots els casos, cada paisatge incorpora en la seva caracterització cites literàries o científiques, que fan referència a aquests llocs, material fotogràfic i una cartografia en la qual s’ha plasmat els elements cartografiables més representatius de cada paisatge. Hi han participat una vintena d’autors, de diverses disciplines (geografia, història, arqueologia, història de l’art, periodisme …).
