La Cova de l’Aranya

Es tracta en realitat d’un conjunt de tres cavitats localitzades al barranc d’Hongares, afluent del Cazuma, a Bicorp, que contenen restes de pintures rupestres i són un dels millors i més interessants conjunts de tot l’art llevantí. Entre les seues composicions destaca la coneguda escena de la recol·lecció de la mel, una activitat que encara avui continuen desenvolupant els habitants de la zona.

Aquestes manifestacions artístiques es troben enclavades en un entorn natural d’alt valor ecològic conformat per un massís muntanyós gran amb les altures més significatives de: Toro (893 m), Santís (949 m), Hongares (842 m), Cazmilla (986 m) i Muela de Bicorp (904 m). El riu de Cazuma, que es forma per la unió dels barrancs de los Llatoneros i d’Hongares, creua el terme de Bicorp, d’oest a est.

El clima és mediterrani encara que presenta algun tret del clima continental, conseqüència de la ubicació allunyada del litoral; els vents dominants són sud-est i nord-est; aquest últim provoca pluges, generalment de novembre a maig.

Als voltants destaquen les grans masses forestals de pi blanc i pinastre, així com zones de carrasques i freixes, amb un sotabosc molt dens de coscoll, argilaga, romer, estepa, llentiscle, margalló, espart i ginebre, entre d’altres.

Cap al nord del terme municipal es troba la Reserva Nacional de Caça, que aprofitant la gran massa forestal, es va crear per a la pervivència d’animals com la cabra salvatge o el mufló. Una altra fauna característica són els porcs senglars, els conills, les raboses, les genetes, el gat salvatge, les llebres, les perdius, l’àguila daurada, el falcó pelegrí, l’àguila marcenca, el duc i l’escurçó, entre d’altres.

En aquestes tres cavitats descobertes el 1920, els motius pintats es poden agrupar en els estils d’art esquemàtic (motius en zig-zag i antropomorfs) i d’art llevantí (motius cinegètics entre els quals destaca una cacera de cabres salvatges i representacions de cérvols, cabres i un bou gran).

Però, sense dubte, l’escena que ha donat més rellevància a aquest conjunt és l’escena de la recol·lecció de la mel. Es tracta d’una representació molt cuidada en què una figura humana situada a l’extrem d’unes cordes extrau la mel d’una bresca situada en un orifici menut de la roca. Un eixam d’abelletes es mou al seu voltant. Aquesta escena, a pesar de la senzillesa, constitueix el primer document gràfic sobre la recol·lecció de la mel en la prehistòria i ha passat a convertir-se en un símbol mundial de l’apicultura. Tot i que és difícil determinar el seu origen, es calcula que aquestes pintures podrien tindre entre 7.000 i 8.000 anys d’antiguitat.

Elena Grau Almero
Departament de Prehistòria i Arqueologia
Universitat de València

Compartir: