El Pou Clar d’Ontinyent

El Pou Clar és un potent deu d’aigua situat dins del Paratge Natural Municipal Serra de l’Ombria-Pou Clar, als voltants de la ciutat d’Ontinyent, capital de la Vall d’Albaida, junt a la carretera de Bocairent i el punt d’arrencada de la carretera local de Fontanars dels Alforins. Aquest brollador està considerat com el naixement del riu Clariano, prolongació en aquest cas del barranc de Bocairent, que baixa des de la vall de Bocairent i Alfafara, i que rep les aigües ocasionals d’una àmplia xarxa hidrogràfica que desguassa precisament per l’estret i tortuós congost que comunica les dues valls. Només una part de les aigües de tan àmplia conca i serres cretàciques circula en la superfície, mentre que les subterrànies troben la seva baixada natural just al peu de la serra, donant lloc a l’esmentat Pou Clar. El topònim Clar dóna nom al riu Clariano, que a la mateixa vegada deriva de l’àrab B.Kar. Així ho va escriure el geògraf andalusí Al-Idrisi en la seva obra Uns al-muhay (1266) en la qual diu que Ontinyent està al costat del riu B.Kár, que és el mateix riu que passa per les rodalies de Xàtiva.

Es tracta d’un paisatge de gran bellesa compost per una sèrie de tolls i recessos formats per les aigües al llarg de milions d’anys al seu pas per una zona de abruptes barrancs de roca calcària, donant lloc a un paisatge molt pintoresc visitat durant l’estiu per molts veïns i excursionistes que van a banyar-se en les clares i refrescants aigües de la seva mitja dotzena de basses. Cada bassa té el seu propi nom i les seves particularitats. De dalt a baix es succeeixen el Pou dels Esclaus, d’aigües tèrboles i estancades; el Pou Clar, que dóna nom al paratge i és un lloc perfecte per a la pesca; el Pou Gelat, de la roca del qual brollen les aigües més fredes i transparents; el Pou de la Reixa, el més gran de tots; el Pou Fosc, en forma de bombolla invertida i amb corrents subaquàtiques; i el Pou dels Cavalls, d’aigües profundes i tranquil·les. La seva bona accessibilitat permet caminar per la seva vora i gaudir del contrast d’olors i colors que la naturalesa d’aquesta zona ofereix.

Una fauna rica i variada

La major part de la fauna es concentra al voltant de l’aigua i en els barrancs de la zona, que s’han convertit en refugi de moltes espècies d’aus, entre elles rapinyaires com el duc i el falcó pelegrí, espècies protegides. També és possible albirar garses, òlibes, mussols, orenetes, caderneres i rossinyols i una gran varietat més d’aus. A les cristal·lines aigües compartirem bany amb crancs i amfibis com el gripau comú i el tòtil. Fora de l’aigua podem trobar-nos amb mamífers com eriçons, musaranyes o rèptils com serps, sargantanes i dragons.

La vegetació característica del lloc és la composta per pins i carrasques, a més de comunitats aquàtiques, entre les quals destaca la llentia d’aigua. Els petits boscos de ribera acullen freixes, oms, pollancres, àlbers i lledoners. Si volem descansar i agafar forces podem dirigir-nos a la Pinada de Galindo, on s’ha condicionat una zona amb taules i bancs. Per poder arribar, haurem dirigir-nos al Pou dels Cavalls i pujar unes escales que condueixen a la pineda, a l’ombra de pins i carrasques.

Les covetes del Pou Clar

Les covetes del Pou Clar, segons la descripció que d’elles va fer l’arqueòleg Enric Pla Ballester, formen un conjunt de dos grups de cavitats que es troben en sengles escarpes confrontades a banda i banda del barranc del Pou de la Reixa. En el de la dreta hi ha una gran cova de porta rectangular situada a molta altura sobre la carretera que passa als seus peus. Per damunt d’ella s’obrin tres boques més que, per la seva forma irregular, podrien ser d’origen natural. Les del marge esquerre són tres, amb entrades de perfil regular i una d’elles amb petits orificis als costats. Estan situades a uns 15 metres d’altura sobre el nivell del barranc i al costat d’elles, en un lloc més accessible, va quedar sense acabar l’entrada d’una altra cambra, en la qual s’aprecien les empremtes d’un pic o un cisell amb el que es perforava la roca calcària (Pla Ballester, 1974, GERV, vol. 9: 123). En el seu interior no s’han trobat restes de cap tipus, així que la seva funció i origen es basen en especulacions. Segons l’opinió d’Abel Soler tant aquestes coves com les dels pobles veïns de Bocairent i Alfafara van haver de servir com graners i magatzems d’estris, com altres que hi ha a l’Àfrica del Nord que utilitzaven els pastors berbers quan es desplaçaven a l’hivern des de les serres fins a les planes del litoral (Soler, 2005, GECV, vol. 3: 140).

El Pou Clar i el regadiu històric d’Ontinyent

L’aigua sempre ha estat el bé més preuat per totes les civilitzacions, essencial per a la vida i el desenvolupament d’un poble. En el cas d’Ontinyent l’aigua ha estat essencial per al seu desenvolupament econòmic, fins al punt que durant segles es va pensar que el topònim Ontinyent era l’evolució de Fontinyent. Així ho veiem en el llibre III de la Crònica de l’Ínclita i Coronada Ciutat i Regne de València de l’historiador valencià Martí de Viciana: “Fontinent proprío nombre es de la villa, por nascer en lo alto della una fuente, y tantas y tan bue-nas fuentes dentro en lo poblado y por todo el término (…) En este término cogen trigo, cevada, avena, seda, adaça, panizo, lino, grana, miel y cera, y de todo en abundancia (…) En el término nasce una fuente que la llaman Pozo Claro, porque es muy hondo y el agua es muy limpia y clara, y della riegan muchas huertas”.

L’horta d’Ontinyent comprèn una zona extensa i fèrtil d’hortalisses i fruiters. A part del complex sistema de sèquies de regadiu alimentat pel citat cabal del Pou Clar i la sèrie de ruïnes i molins abandonats que hi ha al barranc, l’element arquitectònic de major valor històric el constitueix l’anomenat Pantà d’Ontinyent.

El pantà d’Ontinyent: un vell projecte fallit

Aigües amunt del Pou Clar, just quan el barranc de Bocairent comença a sortir del seu llarg i tortuós congost, es troben les ruïnes de la presa que al seu dia es va construir per embassar les aigües que baixen pel mateix. Els antecedents d’aquesta obra es remunten a l’any 1653, quan els veïns d’Ontinyent van iniciar a València les gestions per obtenir el permís reial de la seva construcció, que va ser concedit per Felip IV dos anys després. Encara que al principi es va fixar un termini de sis anys per a la construcció d’una presa d’una mica més de 18 metres d’altura, les obres es van anar retardant i no van ser concloses fins 1687, amb tan poca fortuna que any i mig més tard va ser destruïda per una gran avinguda.

Com escrivia Cavanilles en 1797, aquell projecte va caure en l’oblit a causa de la crisi econòmica i demogràfica de finals del segle XVII i començaments del XVIII provocades per la Guerra de Successió i només va ser reprès en 1788, quan la recuperació econòmica i l’augment d’habitants demanaven una major dotació d’aigua per als seus cultius i molins. Les obres van haver de iniciar-se immediatament i la presa va estar ja gairebé acabada quan Cavanilles la va visitar en 1794. No obstant això per raons de diversa índole com desavinences entre els veïns i falta de capitals per cobrir les despeses, es va retardar sine die la terminació de la presa i la sèquia que deuria sortir de la mateixa fins al sistema de regadiu tradicional (Cavanilles, 1797, II: 121).

Diverses vegades al llarg del segle XIX es tornaria a reprendre el projecte, l’última en 1829, però en cap d’elles es va arribar a una solució definitiva (Plora, 1992). Amb el pas dels anys la presa es va anar deteriorant, afectada per les avingudes periòdiques i per la construcció de la carretera de Bocairent a la fi del segle XIX, que incloïa un pont que finalment es va fixar en part sobre la pròpia presa. El viatger pot contemplar ara des de la mateixa carretera que puja cap a Bocairent, seguint el barranc del mateix nom en el qual es descobreixen diversos assuts i sèquies que al seu dia van servir per moure diversos molins entre els quals cal destacar el Molí del Pas, actualment convertit en un gran restaurant.

Carme Piqueras Sanchis
Juan Piqueras Haba
Departament de Geografia,
Universitat de València

Compartir: