Vinaròs-Benicarló

La Plana de Vinaròs-Benicarló se situa a la comarca del Baix Maestrat, a l’extrem septentrional de la Comunitat Valenciana. S’estén entre serra del Montsià al nord, la serra d’Irta al sud i l’alineació de la serra de la Valldàngel -serra del Turmell a l’oest. Al litoral d’aquesta plana es troben els principals nuclis de població de la comarca: Vinaròs i Benicarló. El clima és benigne com a conseqüència de la proximitat del mar i l’escassa altitud. Es pot classificar com a típicament mediterrani a causa de les característiques de les temperatures i de les precipitacions. La temperatura mitjana anual d’aquesta zona està entorn de 17°C , amb gener com el mes més fred i agost com el més càlid, amb mitjanes mensuals de 10°C i 25°C, respectivament. Les precipitacions mitjanes anuals oscil·len entre 450 mm i 550 mm, concentrades principalment a la tardor, i es caracteritzen per la irregularitat i torrencialitat. Les màximes de precipitacions en 24 hores poden concentrar el 35% del total anual. Aquestes pluges extremes són la causa desencadenant de les crescudes i de les inundacions que pateix la plana de Vinaròs-Benicarló. La precipitació necessària perquè les rambles circulen és de 65mm aproximadament, un fenomen que sol ocórrer amb una freqüència entre 2 a 3 vegades a l’any.

La plana es localitza a la fossa tectònica més oriental del sistema horst-graben, al peu dels últims contraforts de la serralada Ibèrica. Des del punt de vista morfològic, pot prendre’s com un vertader model de glacis d’erosió. Es tracta d’una estructura afonada, paral·lela a la costa, amb un basament calcari que s’afona cap al mar.

Està formada per ventalls al·luvials potents, amb canals d’una convexitat i multiplicitat que facilita la divergència dels fluxos, i per pendents elevats que eviten l’estancament de les aigües. Aquest pla litoral rep i acumula sediments aportats pels nombrosos llits que el solquen, entre els quals destaquen els rius de la Sénia, el Cervol i la Rambla de Cervera. Són cursos que tenen com a caràcter distintiu la presència de múltiples llits o diversos elements d’aquest (tipus braided). A més, presenten diversos escalons a causa de la dificultat per a travessar les capes dures dels ventalls més antics. En un altre estadi menor hi ha una multitud de barrancs de curt recorregut que situen les capçaleres a la mateixa plana, aprofitant antics llits dels barrancs principals. Aquesta xarxa hidrogràfica ha configurat un paisatge de terrenys fèrtils i platges i cales plàcides, així com penya-segats que superen els quinze metres d’altura.

El medi natural presenta un paisatge antropitzat, a causa d’una explotació agrícola ancestral, que alterna amb bosquets aïllats als quals es desenvolupa el pi i l’alzina. Aquestes espècies abunden en agrupacions boscoses ubicades a les zones muntanyoses que voregen el pla litoral. El pla de Vinaròs-Benicarló té una posició privilegiada, ja que es troba al centre de tres parcs naturals rellevants: la serra d’Irta, els ports de Beseit i el delta de l’Ebre, encara que cap d’aquests forma part de la plana.

Al límit municipal entre Vinaròs i Càlig es va declarar la microreserva del Barranc d’Aiguadoliva l’any 2003, amb una superfície 1,53 ha (1,05 ha a Vinaròs). L’any 2002 es va protegir l’aiguamoll de la desembocadura del riu de la Sénia, que té una extensió aproximada de 5,5 ha. Recentment, a Vinaròs s’ha declarat el Paratge Natural Municipal de la serra del Puig amb 17,45 ha.

El paisatge d’aquest territori s’ha configurat per la pràctica de l’agricultura a través del disseny del parcel·lari agrícola que s’estén a la pràctica totalitat del sòl. La major part de la superfície conreada és de regadiu lligat al nivell freàtic, amb aigües de baixa qualitat i de gran contingut de clorur sòdic, però d’escassa profunditat. Tradicionalment, aquestes aigües s’han extret mitjançant una multitud de sénies, però en la dècada dels seixanta es van substituir per motors, que escassegen en l’actualitat. El 90% de la superfície agrícola a Vinaròs es destina al conreu citrícola i només el 5% es dedica a la producció hortícola. Tanmateix, a Benicarló els cítrics no superen el 40% mentre que les hortalisses arriben a la meitat de la superfície conreada. En aquest municipi la carxofa és el producte més representatiu i té denominació d’origen protegida.

Tots dos municipis tenen ports dedicats principalment a la pesca i en l’actualitat concentren la tercera part de la flota pesquera operativa de la província de Castelló. La Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ha recomanat que els llagostins capturats als ports castellonencs ho facen sota la marca “DO Llagostí de Vinaròs”.

Al llarg del litoral de la plana de Vinaròs-Benicarló hi ha un total de 31 cales i platges, de les quals 26 es troben a la costa vinarossenca i les 5 restants a la benicarlanda (al voltant de 4 km de platges en cada terme). El 2016 cada municipi disposa de dues banderes blaves.

A Vinaròs i Benicarló se celebren quatre festes declarades d’interés turístic autonòmic, que són la Setmana Santa i el Carnestoltes a Vinaròs, i la Festa de la Carxofa i les Falles a Benicarló. A més, a Benicarló se celebra la Festa i la Fira de Sant Antoni Abat, d’interés turístic provincial.

Després de la conquesta, l’any 1236, a Benicarló es va concedir la carta pobla a 30 pobladors; cinc anys més tard, el 1241, es va concedir a Vinaròs a 50 pobladors. El 1359, convertides en poblacions d’una certa importància, van obtindre la independència de Peníscola i van rebre terme i jurisdicció pròpia.

Vinaròs es troba a pocs metres de la costa i a una altitud de 6 m sobre el nivell del mar. En el segle xiv es va ordenar la construcció d’un recinte emmurallat d’aproximadament una hectàrea. La muralla quadrangular tenia quatre torres (la Torre del Migdia, la Torre dels Alfacs, la Torre Jaumeta o Jussana i la Torre d’en Cifré) i dues portes: la Porta d’Avall, que s’obria cap al mar, i la Porta d’Amunt, a l’altre extrem del carrer Major. En el segle xix es va construir una nova muralla, que incloïa l’anterior i el barri mariner.

L’església parroquial de l’Assumpció de Maria (1582-1667), d’estil gòtic valencià, se situa al recinte medieval, al costat de la Porta d’Amunt. Va substituir una d’anterior, situada al solar que ocupa l’ajuntament. És de planta rectangular, d’una sola nau dividida en sis trams, amb capelles entre els contraforts i un absis vuitavat. La fàbrica és de maçoneria combinada amb carreus als elements sustentadors. A l’exterior destaca la portalada retaule, un exemple del barroc valencià. Exercia funcions religioses i defensiva amb trets dels temples-fortalesa mediterranis.

Al Puig de la Misericòrdia s’observen les restes d’un hàbitat rural musulmà menut, en el qual destaca la presència de la Torre dels Moros, de planta rectangular amb unes mesures de 6,4 x 5,9 metres. A la part alta del turó es localitza el jaciment ibèric del Puig de la Misericòrdia, on s’han trobat diverses restes de ceràmica ibèrica. Posteriorment, es va construir l’ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Sebastià, documentada almenys des del segle xv, que se situa a la meitat del vessant. La seua posició li permetia una visibilitat perfecta sobre la planura on es troba la població de Vinaròs. Ben prop, al turó del Perengil, hi ha el jaciment homònim, que conserva una torre de defensa d’època ibèrica.

El nucli antic de Benicarló està situat a uns 500 metres de la línia de costa i a 11 m de sobre el nivell del mar. Té forma quadrada o lleugerament romboïdal dividida en quatre quarters per dos eixos perpendiculars (carrer Major i carrer de Sant Joan). La muralla, erigida per l’orde de Montesa, tindria almenys dues portes, les de l’oest i la de l’est, així com unes quantes torres amb trapa.

L’església de Sant Bartomeu (1724-1743) és una edificació nova que va substituir l’església anterior. Se situa a les proximitats de l’ajuntament. Té una arquitectura pròpia de l’última fase del barroc, amb un campanar octogonal separat de l’església. La façana és de pedra treballada i té una portada barroca monumental de dos cossos flanquejats per esveltes columnes salomòniques exemptes. El temple té una sola nau amb creuer i capelles. A escassos 300 m d’aquesta església es troben les restes de l’antic convent de Sant Francesc, construït en el segle xvi. A causa de les intervencions successives, l’edifici que avui s’observa és del segle xviii. Pareix que el convent, amb les dependències i l’hort, va ocupar una superfície aproximada als 2000m², i es desenvolupaven en dues edificacions de planta rectangular i tres pisos.

Al Puig de la Nau es localitza la Torre dels Màrtirs, una antiga torre de vigilància que se situa a les proximitats de l’ermita del mateix nom. Al cim del turó, a uns 160 metres d’altitud, es troba el poblat iber fortificat Puig de la Nau, que manté l’estructura urbana definida per carrers, cases i tallers. Destaca la conservació excel·lent de les parets dels habitatges, que fan dos metres d’altura, i les muralles.

Ghaleb Fansa
Sandra Mayordomo Maya
Departament de Geografia
Universitat de València

Compartir: