Paisatges habitats

Dénia i els seus voltants

Una ciutat a l’abric del Montgó

Situada a la costa nord de la província d’Alacant, Dénia és una localitat enquadrada entre la muntanya i el mar. Famosa per les seues platges (20 km de costa), entre les quals es poden trobar platges solitàries per a l’estiuejant que busca la pau i la tranquil·litat i d’altres amb activitats esportives i lúdiques per a aquells turistes que prefereixen la diversió i l’esport. Dénia destaca, entre altres coses, per l’existència d’un monument al clima. I, com a paisatge, el valor afegit del blau de les seues aigües, un parc natural (el Montgó) que s’alça, segons va afirmar Vicente Blasco Ibáñez, “como mano de gigante” o “como vigía de un litoral habitado desde hace más de 4.000 años”. Tanmateix, aquest enclavament de la Costa Blanca és molt més. El seu patrimoni dóna compte de l’esplendor històrica de la qual va ser protagonista i de la seua conversió en una ciutat moderna, en la qual l’oci i la gastronomia mediterrània ocupen un lloc destacat. En aquest sentit, cal indicar que des de l’11 de desembre del 2015 va ser declarada Ciutat Creativa de la Gastronomia per la UNESCO (amb el lema Assaboreix Dénia).

 

Activitat socioeconòmica: d’una base agrícola i portuària a una ciutat de serveis i de base turística

Fins a la gran revolució que va suposar l’explosió turística de l’últim terç del segle passat, la base econòmica d’aquesta població es fonamentava en l’agricultura, la pesca, el comerç marítim i l’artesania basada en el margalló. Els conreus principals eren de secà (vinya, olivera, garrofera, figueres, ametlers i blat). L’important creixement de la població durant els últims tres segles va portar a l’aprofitament de qualsevol terreny que poguera ser transformat en agrícola. En les últimes dècades del segle xix, la forta demanda de panses per a consum propi i per a l’exportació va propiciar l’amargenament dels vessants del Montgó per al conreu del raïm de Moscatell. Actualment, les vinyes que encara es conreen a la zona es destinen a la producció de vi dolç majoritàriament, la famosa mistela de la Marina Alta.

Avui dia, aquests usos tradicionals es troben en clara regressió i el predomini correspon als usos turisticoresidencials, que s’han traduït en una transformació paisatgística notable, que es defineix per la proliferació d’urbanitzacions de baixa densitat que es desenvolupen per gran part del terme municipal i pugen per les vessants del Montgó. Les condicions climàtiques (caracteritzades per l’existència d’unes 3.000 hores de sol i unes temperatures suaus a l’hivern) i la bellesa de les seues platges són els elements en què s’ha fomentat el desenvolupament d’aquesta activitat econòmica, que es tradueix en un increment de la població notable i l’arribada d’importants col·lectius de població estrangera. En aquest sentit, Dénia tenia el 1960 12.185 habitants i el 2015 aquesta xifra ha ascendit a 41.553, el 27% de la qual és població estrangera, majoritàriament europea. A pesar del predomini del turisme de sol i platja, en els últims anys s’han dut a terme iniciatives que tracten de diversificar-ne l’oferta mitjançant la posada en valor de recursos patrimonials, culturals i etnogràfics. La ruta del riurau és un bon exemple d’això.

 

Un turisme afavorit pel medi físic

Al llarg del front marítim obert al nord i nord-est, se succeeixen les costes baixes i arenoses, amb marjals immediates, com ocorre a la zona septentrional (coneguda com les Marines) i les costes retallades i escarpades de les Rotes, que arriben a la màxima dimensió a la Cova Tallada, al sector més meridional del terme municipal. Aquestes platges estan reconegudes pels certificats ISO 14001 (gestió mediambiental) i ISO 9001-2000 (gestió de la qualitat). Al sector septentrional destaquen les platges de les Deveses, l’Almadrava, els Molins, les Bovetes, les Marines, les Albaranes i Punta del Raset. Aquesta última es tracta d’una platja semiurbana, ja que és la més pròxima al nucli urbà que disposa de totes les facilitats per a gaudir d’una dia de platja. Les Marines, amb 3 km d’extensió i guardonada amb la Bandera Blava el 2015, es caracteritza per la tranquil·litat per a qui busca gaudri en família. La zona de les Rotes es caracteritza per nombroses cales (la majoria de pedra) com són la Marineta Cassiana, el Trampolí, la Punta Negra, les Arenetes o la Cala.

El Montgó, antigament anomenat Kaón (753 metres sobre el nivell del mar), va ser declarat Parc Natural el 16 de març del 1987. Amb una superfície de 2.117 ha, i comprés entre les poblacions de Dénia i Xàbia, conté més de 650 espècies de flora; el seu espai està constret pels usos residencials ateses les vistes que des dels seus vessants es té del Mediterrani. L’Oficina de Turisme de Dénia, Punt Informador Col·laborador (PIC) d’aquest Parc, ofereix informació relacionada amb les característiques del Parc Natural, itineraris i activitats que s’hi exerceixen. Com a llocs d’interés, cal assenyalar la Cova de l’Aigua, que destaca, entre altres coses, perquè a l’entrada se situa una inscripció romana datada de l’any 238 dC. També s’han trobat restes que n’evidencien l’ús en l’època ibèrica i, més tard, en l’època islàmica.

La Reserva Natural de Sant Antoni, als peus del cap de Sant Antoni, és un espai protegit d’alt valor ecològic que ocupa 900 hectàrees. Als seus fons marins es troben espècies com ara corals, praderies de posidònia oceànica, etc. Quant a la fauna marina: cigales, meros, gorgònies, etc. Al seu espai es permet el bany i busseig en apnea, la navegació d’embarcacions sense motor i la navegació a velocitat moderada així com l’amarrament en les boies disponibles.

 

Origen i història de Dénia: un ric patrimoni que cal revalorar

La Dénia d’avui dia és hereva de diverses cultures. Ibers, romans, musulmans i cristians hi han deixat un llegat que es pot descobrir a través de monuments, museus, restes arqueològiques i en la guia de carrers urbans. Encara que amb indicis arqueològics de poblat ibèric (Diniu), el seu origen com a ciutat és romà (Dianium). En l’època musulmana, va aconseguir el moment culminant de la seua expansió, que es va traduir en una gran vitalitat cultural. Daniyya va ser la capital de la taifa creada el 1010 per Mug?hid al-Muwaffaq. Amb la reconquesta cristiana, el 1244, va registrar un retrocés poblacional notable, accentuat per l’expulsió dels moriscos: 25.000 van embarcar des del port de Dénia amb destinació a Barbaria, com va recollir Vicente Mostre en una pintura (1613).

Diversos són els elements patrimonials de què disposa la ciutat entre els quals cal citar el castell i el centre històric. El castell de Dénia, monument declarat Bé d’Interés Cultural (BIC), corona la ciutat des de l’alt d’un tossal. D’estructura àrab (segle xi-xii), s’hi entremesclen estils posteriors i antics vestigis romans. A la part oriental del castell (Torre del Galliner) es reconeixen restes d’estructures d’època romana. En l’actualitat, on es va situar posteriorment el Palau, es poden observar les restes del Palau Vell (s. xiv). Les restes del Palau del marqués de Dénia (s. xvi) es limiten a la sala de pedra, la galeria (els dos componen l’actual Museu Arqueològic) i restes de l’escalinata “a la imperial” caracteritzada per la forma de T invertida.

La configuració de l’antiga vila de Dénia és resultat del pas de les civilitzacions i avatars històrics que queden plasmats en tres sectors urbans (Les Roques, el centre històric i el barri de Baix la Mar). Les Roques correspon a l’àrea on s’assentava l’antiga medina àrab (als peus del castell). L’àrea urbana coneguda com a “centre històric” es localitza al sud de l’antiga medina àrab, on es va establir la població cristiana després de la reconquesta. I en tercer lloc, per la seua singularitat, destaca el barri de Baix la Mar (s. xvi), característic pels seus carrers estrets i cases de colors mediterranis. La vinculació amb el mar d’aquest barri ha estat sempre present ja que fins a la dècada dels setanta hi van viure els pescadors, envoltats de magatzems i instal·lacions per al comerç marítim. La façana marítima del barri és també zona de passeig i terrasses, on les vistes ens descobreixen el port local menut, el port esportiu El Portet (al fons, a l’escullera nord), el monument de l’àncora, que ret homenatge a la tradició pesquera de Dénia, va ser trobada en les seues aigües, i a escassos metres, el monument de Bous a la Mar, festa declarada d’interés turístic nacional que se celebra en la segona quinzena de juliol.

 

Altres valors: la importància del seu passat agrícola i marítim

Els recursos naturals i culturals es complementen amb altres de vinculats al seu passat agrícola i a la seua ubicació relativament pròxima a la costa nord-africana. Del seu passat agrícola, cal destacar la presència de diferents arbres monumentals com l’olivera del diluvi (entre 700 i 800 anys d’antiguitat) i el garrofer de la Plaça, situat a la pedania de la Xara (d’uns 300-400 anys). També cal esmentar la producció vitivinícola, i en relació amb el seu llegat arquitectònic, la presència dels anomenats riurau, que es localitzen en aquesta comarca de la Marina Alta. Els riurau estaven dedicats a tasques agrícoles, principalment a l’elaboració i l’assecat de la pansa a partir del raïm que, disposada sobre canyissos, quedava protegida de la rosada de la nit. A Dénia, destaca el riurau del Senyoret (meitat del s. xix), que va ser un dels més grans de la comarca.

La proximitat a la costa nord-africana va determinar que durant els segles xv-xvii, la costa mediterrània espanyola registrara diverses incursions de pirates barbarescos, que des del nord d’Àfrica, arribaven a la costa europea per saquejar, atacar i raptar la població. Dénia no va ser una excepció. Per a defendre’s d’actes de pillatge, es va crear una infraestructura de vigilància que consistia en una xarxa de torres de guaita i fortificacions al llarg de tota la costa mediterrània. A Dénia, queden vestigis de 3 torres. La Torre de l’Almadrava (o del Palmar), declarada Bé d’Interés Cultural, va ser concebuda per a la protecció d’un punt d’abastiment d’aigua dolça i l’almadrava situada en les proximitats. La Torre de Carrals es tracta d’una casa-torre construïda en el segle xvi de planta quadrangular i quatre altures, on es refugiaven els habitants de la casa i la contornada per protegir-se de les incursions pirates. Al Montgó, es conserva la Torre del Gerro, de cos troncocònic i datada en el segle xvi, situada a la part alta de les Planes, al final de les Rotes. Davall d’una de les seues finestres es troba gravat l’escut de Carles i,. La seua posició privilegiada permetia el control de gairebé tot el golf de València.

 

Álvaro Francisco Morote Seguido
Institut Interuniversitari de Geografia
Universitat d’Alacant

Compartir:

Fotos

Castillo desde el puerto (foto Miguel Lorenzo). Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción (foto Miguel Lorenzo).Ayuntamiento de Denia (foto Miguel Lorenzo).Torre del Castillo (foto Miguel Lorenzo).Playa de les Rotes (foto Miguel Lorenzo).Playa de les Rotes (foto Miguel Lorenzo).Playa de les Rotes (foto Miguel Lorenzo).Puerto de Denia y al fondo el castillo y el Montgó (foto Miguel Lorenzo).

Mapas

Situada a la costa nord de la província d’Alacant, Dénia és una localitat enquadrada entre la muntanya i el mar. Famosa per les seues platges (20 km de costa), entre les quals es poden trobar platges solitàries per a l’estiuejant que busca la pau i la tranquil·litat i d’altres amb activitats esportives i lúdiques per […]Situada a la costa nord de la província d’Alacant, Dénia és una localitat enquadrada entre la muntanya i el mar. Famosa per les seues platges (20 km de costa), entre les quals es poden trobar platges solitàries per a l’estiuejant que busca la pau i la tranquil·litat i d’altres amb activitats esportives i lúdiques per […]Situada a la costa nord de la província d’Alacant, Dénia és una localitat enquadrada entre la muntanya i el mar. Famosa per les seues platges (20 km de costa), entre les quals es poden trobar platges solitàries per a l’estiuejant que busca la pau i la tranquil·litat i d’altres amb activitats esportives i lúdiques per […]

Citas

Joan Fuster (1971). Viatje pel País Valencià.

“Un castell, en el tossal immediat a la ciutat, domina el seu afany incessant. Gairebé junt a les muralles comença la població, primer en carrers estrets, empinats, de cases emblanquinades, per a després desenvolupar-se. Amb amable urbanitat, en la plana costanera. Al port, un barri de pescadors lleument pintoresc.”

Antonio J. Cavanilles (1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia.

“En Denia empiezan las raíces de Mongó, y luego cuestas rápidas hasta la misma cumbre terminada en loma obtusa. Desde ella se gozan horizontes vistosos, el mar hacia el oriente quanto alcanza la vista, hacia el norte el Marquesado de Denia seguido de Segarria, los pueblos conocidos con el nombre de Marina al sur, y al poniente hasta los elevados montes que cortan la vista los del valle de Xaló y Murla. El Mongó se prolonga de oriente a poniente, y va disminuyéndose su altura hacia los extremos, de los quales el oriental forma dentro del mar el cabo de San Antonio; el occidental, situado hacia el lugar de Gata, se une con los cerros y montes que llegan a incorporarse con los de Lahuar.”

Bibliografía

Agencia Estatal de Meteorología (2015).

Diponible en: http://www.aemet.es

Ayuntamiento de Denia (2016).

Disponible en: http://www.denia.es

CAVANILLES, A. J. (1797).

Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Madrid: Imprenta Real (Edición facsímil, Valencia, 1981).

CEBRIÁN, R. (1991).

Montañas valencianas IV: El Comtat y La Marina Alta. Papers de muntanya IV. Valencia: Servei de Publicacions del Centre Excursionista de València.

FUSTER, J. (1971).

Viatje pel País Valencià. Joan Fuster, Obres completes. Barcelona: Edicions 62.

Instituto Nacional de Estadística (2015).

Censos de demografía y población. Padrón de habitantes 2015. Disponible en: http://www.ine.es

MOROTE SEGUIDO, A. F. - MEDINA ARAGÓN, R. E. (2015).

“La Huerta de Alicante y sus torres de defensa: Propuesta de una ruta turística”. Cuadernos de Turismo 35. 287-309.

VV. AA. (2009).

Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Valencia: Editorial Prensa Valenciana.