Paisatges habitats

València: Ciutat de les Arts i les Ciències

Ciència, natura, art i avantguarda

En la recta final del segle passat, un nou paisatge va començar a brollar sobre la zona de l’antic llit del riu Túria. A l’espai per on discorria el riu entre el barri de Monteolivet i l’Assut de l’Or s’erigeix el complex, sobre 35 hectàrees, englobant una monumental i futurista arquitectura juntament amb un contingut on s’uneixen natura, cultura i diversió. L’anomenada Ciutat de les Arts i les Ciències s’ha convertit en una mostra de la potència econòmica, innovadora, científica i cultural de la ciutat. Avui dia aquesta imatge és una de les icones més representatives de la urbs valenciana.

 

Un novíssim espai urbà

València, al llarg de la història, té una estreta relació amb el seu riu, el Túria, també anomenat pels àrabs Guadalaviar. Els orígens de la ciutat s’identifiquen amb un espai envoltat d’aigua (corrents fluvials, marjals, pròxima Albufera), és una ciutat sobre les aigües. Líquid que va possibilitar la creació d’un antic sistema de regadiu que donava vida a l’Horta i que va envoltar històricament la ciutat. Però al mateix temps les inundacions successives afectaven negativament la urbs. Va ser arran de l’última inundació, l’any 1957, quan es va decidir desviar el llit del Túria cap al sud de la ciutat.

Efectivament, l’anomenat Pla Sud va portar la desembocadura i el curs del riu uns quilòmetres al migdia de la ciutat. Amb això va quedar lliure l’espai ocupat pel sinuós llit des de la localitat de Mislata fins al port. Va haver-hi intents d’urbanitzar en part aquest espai, així com d’instal·lar-hi vies de comunicació. Però les reivindicacions i les lluites veïnals van aconseguir paralitzar aquests despropòsits i van aconseguir que aquest espai es convertira en un parc per a gaudi dels valencians i dels visitants. La línia d’aquell vell llit divideix la ciutat en dos. En la capçalera, junt amb Mislata, s’ha construït un Bioparc, amb la creació d’espais i d’entorns per a diverses varietats d’animals, així com un jardí anomenat Parc de Capçalera. Els espais vegetals continuen desenvolupant-se al llarg de tot el llit, on també hi ha llocs per a la realització d’activitats esportives diverses, punts d’aigua, elements lúdics… Tot això fa de l’antic llit del Túria un espai vast en forma de parc lineal d’11 quilòmetres i d’unes 110 hectàrees de superfície, on se citen la natura, l’aigua, l’esport, la cultura… El Jardí del Túria està creuat per nombrosos ponts de diverses èpoques, des dels medievals, construïts amb carreus de pedra sobre arcs gòtics, fins als més moderns, d’una arquitectura espectacular. Una de les últimes realitzacions en aquest antic espai fluvial ha sigut la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Se situa tot el complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències, al llarg d’un eix de gairebé dos quilòmetres, i 35 hectàrees. Engloba en el seu si una magnífica arquitectura obra de conjunt del valencià Santiago Calatrava amb la col·laboració de Félix Candela en algun espai. És un lloc per a la divulgació, per a la investigació científica i artística, un paisatge monumental per al gaudi dels ciutadans i dels visitants. Se situa a l’est de la ciutat de València, com un pont que la uneix amb la façana marítima.

Els elements arquitectònics principals són:

El Palau de les Arts Reina Sofía. És el gran espai valencià de les arts escèniques, fonamentalment d’òpera.

L’Hemisfèric. Edifici en forma d’ull, per a projeccions cinematogràfiques a través de les últimes tecnologies de la imatge i el so.

El Museu dels Ciències Príncep Felipe. Amb el seu edifici allargat en d’una estructura gairebé esquelètica, que inclou un espai interactiu on el visitant viu la ciència.

L’Umbracle. Microespai vegetal mirador, amb una coberta futurista i que conté espècies característiques del territori valencià.

L’Oceanogràfic. Aquari que mostra la vida dels mars i oceans de la Terra. Dotat de nombrosos espais que respon a diversos hàbitats, amb una magnífica arquitectura.

L’Àgora. Plaça coberta per a la realització de diversos esdeveniments.

Cada un d’aquests amb una funció diferent, separat i integrat en el conjunt a través d’un entorn propi, competint entre tots ells a quin s’erigeix amb més extraordinària i bella arquitectura. El primer element construït i inaugurat va ser l’Hemisfèric, l’any 1998, l’últim d’ells d’aquests va ser l’Àgora.

Analitzem cada un d’aquests espais, cada una d’aquestes arquitectures.

El Palau de les Arts està envoltat per un espai verd de 87.000 metres quadrats i làmines d’aigua de 10.000 metres quadrats. Disposa de quatre sales: Sala Principal o recinte d’òpera, amb 1400 localitats, l’Aula Magistral, amb capacitat per a 400 persones, Auditori amb 1400 espectadors i el teatre Martín i Soler, en espai adjacent, per a 400 persones. L’edifici té 37.000 metres quadrats i una altura de 70 metres. La seua arquitectura té una forma global lenticular, amb una sobrecoberta o ploma, amb dos punts de suport, un en un extrem i un altre intermedi en la part elevada que no s’aprecia des de la visió de l’espectador i queda la meitat d’aquesta ploma metàl·lica en l’aire. Tot de formigó blanc i amb trencadís en part de la superfície. La visió d’aquest edifici, per la seua complexa arquitectura, les seues sorpreses constructives, no deixen indiferent l’espectador que l’envolta buscant les seues nombroses perspectives, a quina de totes més bella.

L’Hemisfèric conté sistemes de projecció d’acord amb les més recents tecnologies, té una pantalla còncava de 900 metres quadrats. A l’Hemisfèric es programen pel·lícules en gran format, projeccions digitals, observacions astronòmiques i espectacles visuals. La forma oblonga de l’edifici, com un ull, té una gran esfera que és la pantalla de projeccions.

El Museu dels Ciències és l’edifici que possibilita la interacció del visitants amb la tecnologia i la ciència. En aquest ens posem en situació d’experimentar, de tocar, d’accionar, d’interactuar amb la tecnologia, amb la ciència i amb el medi ambient. A més, en ell es plantegen diverses exposicions temporals, congressos científics, reunions tècniques; tot sobre ciència, tecnologia, medi ambient. El seu edifici també destaca per la seua espectacular arquitectura. Vegem les paraules del mateix artífex Santiago Calatrava sobre aquesta construcció: “A la manera de los grandes pabellones de las exposiciones universales, se genera un edificio longitudinal a partir del desarrollo modular de su sección transversal… Los testeros asumen su carácter de remate final del edificio de modo simétrico, con una imagen tensional de sujeción de los distintos módulos, repetidos a la manera de contrafuertes laterales.

“Así, el edificio se configura como una gran cubierta soportada por una fachada vidriada y transparente al Norte y por una fachada Sur, convenientemente opaca, ambas adaptadas a las particulares condiciones de soleamiento derivadas de la orientación de Valencia.”

L’Umbracle, amb una superfície de 17.500 metres quadrats, aquest espai s’alça en una posició elevada el que li permet visualitzar la resta de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Alberga espècies vegetals característiques de la Comunitat Valenciana i d’altres països. El visitant a més d’admirar les vistes sobre la Ciutat de les Arts, passeja entre vegetació i escultures contemporànies. Un espai amb el seu propi microclima, cobert per Calatrava amb noves i atrevides formes. Davall d’aquest passeig se situa l’aparcament de la Ciutat.

L’Oceanogràfic és el major aquari d’Europa reproduint els ambients marins dels diversos mars i oceans, com el Mediterrani, els aiguamolls, els mars temperats i tropicals, Oceà Antàrtic i l’Àrtic, Illes i Mar Roig. Disposa d’un delfinari, restaurant submarí. Un conjunt amb una arquitectura que abraça els diferents espais i es cobreix amb el disseny de Félix Candela.

Són gairebé cinquanta mil els animals mostrats en l’aquari, entre ells: dofins, belugues, morses, lleons marins, foques, pingüins, tortugues, taurons, ratlles, peixos serra, meduses, estreles, eriçons, crustacis, a més de les aus típiques de zones humides, com les que viuen en l’Albufera de València i en els manglars tropicals… Els visitants poden observar directament la vida i accions dels animals en aquests ecosistemes i introduir-se en les profunditats marines per mitjà de túnels envidrades que permeten sentir-se dins dels fons marins.

L’Àgora és l’últim dels edificis elevats. Es tracta d’un espai cobert a manera de plaça multifuncional de 104×60 metres, que albergara esdeveniments de diversa índole. Té 5.000 metres quadrats i una altura màxima de 85 m. La seua coberta metàl·lica voltada conformada per 49 pòrtics arriostrados longitudinalment per mitjà de parelles d’arcs laterals i centrals. Té el trencadís que ja apareixia en el Palau de les Arts i en l’Umbracle. En la part superior se situa una estructura mòbil que permet l’entrada de la llum natural per la seua coberta de vidre.

Les diverses arquitectures estan envoltades, separadesunides per estanys d’aigua. En el conjunt, així mateix, destaquen dos ponts que travessen transversalment la Ciutat i uneixen els dos marges de l’antic llit del riu Túria. El primer d’ells, entre el Palau de les Arts i l’Hemisfèric, i el segon, l’Assut de l’Or, obra també de Santiago Calatrava, situat entre el Museu dels Ciències i l’Àgora, el qual té un piló de 125 metres que és el punt més elevat de la ciutat de València.

 

Imatge de present i futur de la ciutat de València

L’espai, l’arquitectura, la llum, l’aigua que envolta i integra els diversos elements, la gent… El complex és un focus d’activitat: Des de les representacions en el Palau de les Arts; les pel·lícules en l’Hemisfèric; les activitats d’interaccció ciència- visitants, les aules experimentals, els congressos, jornades i la resta de reunions o exposicions científiques en el Museu Príncep Felipe; la mostra de fauna, entorn marí i espectacle amb animals marins de l’Oceanogràfic. Però també els seus espais acullen altres mostres com les de les últimes tendències artístiques, plàstiques, musicals i d’altres gèneres, esdeveniments esportius, etc. tot això amb els visitants nombrosos que passegen pels espais futuristes del complex.

És una obra fonamental del valencià Calatrava, la mostra o la reunió de les seues teories arquitectòniques i paisatgístiques, que integren l’arquitectura no només en el seu entorn urbà, sinó amb el medi global, la llum i el clima, entenent l’arquitectura com una obra viva: “Entiendo a la arquitectura como summa artis, ya que a diferencia de otras expresiones artísticas, muta con las horas del día y con las estaciones del año, y varía también con nuestro movimiento dentro y fuera de ella” (entrevista en La Nación de Buenos Aires, 2000).

La vida que hi ha al voltant de la Ciutat i la mateixa imatge de la seua arquitectura està servint al mateix temps de fons i de marc extraordinari per a la presentació de nous productes; la publicitat utilitza en nombroses ocasions la Ciutat de les Arts i les Ciències com a paisatge on inserir els seus fruits. Això fa que la seua imatge estiga contínuament present en tots els mitjans de comunicació: premsa escrita, revistes, televisió, cine, CD, DVD, internet…

El conjunt s’ha convertit en un dels complexos més importants del món pel que fa a la unió de la ciència i l’art. És una icona, una referència de present i futur de la ciutat de València. Ha canviat la línia de l’horitzó de la urbs: és una arquitectura que apunta cap al cel, emmarcada per la llum solar, pel blanc dels edificis i pel reflex sobre les seues superfícies aquàtiques.

 

Josep Montesinos
Departament d’Història de l’Art
Universitat de València

Compartir:

Fotos

Vista del complex des d'un restaurant de la ciutat (foto Miguel Lorenzo).Vista aérea de la Ciudad de las Artes y las Ciencias (foto ESTEPA).Vista aérea de la Ciudad de las Artes y las Ciencias (foto ESTEPA).L’Oceanogràfic (foto Miguel Lorenzo).Museo de las Ciencias (foto Miguel Lorenzo).El Palau de les Arts y l’Hemisfèric (foto Miguel Lorenzo).El Palau de les Arts y l’Hemisfèric (foto Miguel Lorenzo).

Mapas

En la recta final del segle passat, un nou paisatge va començar a brollar sobre la zona de l’antic llit del riu Túria. A l’espai per on discorria el riu entre el barri de Monteolivet i l’Assut de l’Or s’erigeix el complex, sobre 35 hectàrees, englobant una monumental i futurista arquitectura juntament amb un contingut […]En la recta final del segle passat, un nou paisatge va començar a brollar sobre la zona de l’antic llit del riu Túria. A l’espai per on discorria el riu entre el barri de Monteolivet i l’Assut de l’Or s’erigeix el complex, sobre 35 hectàrees, englobant una monumental i futurista arquitectura juntament amb un contingut […]

Citas

“Qué hacemos este fin de semana. 52 propuesas de ocio familiar en Valencia" (2004).

Viajar a las profundidades del mar y conocer especies marinas de todos los océanos del mundo, participar en asombrosos experimentos científicos o tocar con los dedos las estrellas y planetas del universo, son aventuras que podréis vivir en la Ciudad de las Artes y las Ciencias…

Claudia Alsina (2009). Geometría para turistas. Una guía para disfrutar de 125 maravillas mundiales y descubrir muchas más, Ed. Planeta.

Ingeniero, arquitecto y escultor, Santiago Calatrava nacido en Benimamet en Valencia, es sin duda uno de los creadores españoles con más proyección internacional. En su obra domina la geometría de las formas con singulares proyectos que abarcan desde grandes edificios… puentes bellísimos… y una larga lista de complejas construcciones de todo tipo (museos, estaciones, aeropuertos, instalaciones olímpicas, bodegas…) en todo el mundo… En las obras de Calatrava la influencia de Gaudí y de Félix Candela son claras: la estructura y su geometría son visibles y determinan la obra en sí... Pero la obra culminante de Calatrava será sin duda la popular Ciudad de las Artes y las Ciencias en Valencia…

Miguel A. Pérez (2006). Una historia de las matemáticas: retos y conquistas a través de sus personajes, Visión Libros.

El paraboloide hiperbólico tiene la particularidad de pertenecer al grupo de superficies alabeadas que se pueden construir con sólo líneas rectas (superficies regladas). Esto hace que en arquitectura sea una superficie bastante asequible al trabajo de construcción. Dado que además es una de las estructuras más apropiadas para resistir esfuerzos de presión y tensión se considera ideal para obtener techos con gran resistencia de carga. Así, aparece en la cubierta de algunas famosas construcciones como la Colonia Güell del arquitecto catalán Antoni Gaudí o en l’Oceanogràfic de la Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia.

Bibliografía

AGUILÓ, M. (2005).

La enjundia de la AA. VV. (2002): La Ciutat de les Arts i les Ciències, València, Edita Ciudad de las Artes y las Ciencias S.A.

CALATRAVA, S. (1999).

“Ciudad de las Artes y las Ciencias, Valencia,” RdM. Revista de Museología, pp.106-114.

CALATRAVA, S. (2000).

“El Palacio de las Artes: campus de las artes escénicas”, Informes de construcción, nº 469-470, número dedicado a la Comunidad Valenciana, pp. 17-26.

CALATRAVA, S. (2000).

“Museo de las Ciencias: centro y foro internacional de las ciencias”, Informes de construcción, nº 469-470, número dedicado a la Comunidad Valenciana, pp. 7-16.

CALATRAVA, S. (2000).

“L’Hemisfèric: una ventana al mundo”, Informes de construcción, nº 469-470, número dedicado a la Comunidad Valenciana, pp. 27-34.

FERNÁNDEZ, C. y CANDELA, F. (2000).

“Parque Oceanográfico Universal, Valencia” Informes de construcción, nº. 469-470, número dedicado a la Comunidad Valenciana, pp. 35-52.

RAUSELL, P. (2006).

“La Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia y el turismo cultural” en FONT, J. (coord), Casos de turismo cultural: de la planificación estratégica a la gestión de producto. pp. 361-390.

Web Oficial

Ciudad de las Artes y las Ciencias de Valencia. http://www.cac.es