Paisatges i accions estratègiques

El Vinalopó mitjà

Un paisatge amb caràcter

Els passatges que hem triat per introduir el Vinalopó mitjà són una mostra, a parer nostre, del fort caràcter d’aquest territori: del valor de la seua gent, els seus recursos naturals i culturals diferenciats i els seus paisatges productius. És un territori difícil, dirigit als qui identifiquen la força dels ocres i es deixen atrapar pels paisatges erosius, a qui li agrada recórrer castells, rambles i saladars, en silenci; persones capaces d’apreciar la intensa tasca d’adaptació a un medi assedegat: els antics pantans, les mines d’aigua, els parats, les boqueres. Una terra per a gaudir una vegada acabada l’estació estival; excepte si és per a assistir a les festes patronals, degustar la seua rica gastronomia o refugiar-se a les cases rurals de les seues serres privilegiades. Dedicada a un visitant que reconeix la necessitat de les fàbriques de sabates, d’embotits o espècies, de les pedreres de marbre i els cellers, però que al mateix temps exigeix la participació ciutadana en la planificació d’aquests espais i en la defensa d’aquest territori.

 

Pròxim i suficientment llunyà

El Vinalopó mitjà és un territori pròxim, però suficientment llunyà perquè als seus rics paisatges naturals i rurals no els estiga afectant la massificació, ni el soroll o l’estrés. I això en un territori en què els nuclis més allunyats (el Pinós, Algueña, Hondón de los Frailes i el Fondó de les Neus) es localitzen a escassos 45 minuts del port d’Alacant i de l’Altet, sisé aeroport nacional amb més de 10 milions de passatgers el passat any (AENA, 2015). Pel que fa als enclavaments urbans més poblats (Elda, Petrer, Monòver, Novelda, Aspe i Monforte del Cid), estan molt ben comunicats per autovia o carretera nacional amb importants centres emissors de turistes, com Múrcia, València i Madrid (que disposa d’AVE directe a Alacant). A més, la comarca es troba a l’eixida més ràpida al mar dels veïns d’Albacete; i a una distància entre mitja hora i una hora de les principals destinacions turístiques del litoral alacantí. Unes connexions ben estructurades per al transport privat, encara que amb significatives deficiències identificades per al transport públic (Ortuño Padilla, 2016).

Tot i que el Vinalopó mitjà és, doncs, un territori molt transitat, els seus paisatges interiors gaudeixen de gran tranquil·litat. A què es deu aquesta singularitat? Un dels motius consisteix en la coincidència temporal i les preferències: el període de major afluència de visitants als nuclis costaners limítrofs, els mesos de juny a setembre, són els menys recomanats, a causa de la temperatura, per a fer eixides al camp en la zona que ens ocupa i en això el mar no té rival! A més, caldria afegir-hi la nul·la cooperació en matèria turística entre els municipis del litoral i l’interior pròxim, així com altres causes de política i identitat locals (Martínez Puche, 2008; Hernández i Martínez Puche, 2016). En el període estival, el Vinalopó mitjà ofereix els atractius del turisme urbà (visites i actes culturals, compres d’especialitats locals, etc.), del turisme gastronòmic i les activitats proposades per algunes cases rurals protegides entre entorns muntanyencs de gran bellesa. Però la resta de l’any el Vinalopó mitjà és un territori per descobrir.

 

Un paisatge per a compartir, que ofereix múltiples possibilitats

Paisatges actius i viscuts. La geologia, i per extensió la geomorfologia, és, sens dubte, un dels grans atractius del Vinalopó mitjà, de manera que la comarca és un extens Geoparc. Un espai que ofereix una lectura contínua dels últims 230 milions d’anys d’història de la Terra, prenent com a primers referents formacions tan acolorides com El Cabeçó de La Sal, al Pinós, Los Algezares d’Aspe i Salinetes, a Petrer i Novelda. Una interpretació del paisatge que ha de seguir-se amb mapes geològics, amb el suport de la lectura de texts cientificodidàctics, que ens permeten entendre com es van formar, i van erosionar, muntanyes tan emblemàtiques com les serres del Maigmó i del Sit, Algaiat i la Penya Grossa, Salinas, Reclot, Les Pedrisses, l’Ombria i l’Alto de Cámara, Bolón, la Horna o fites paisatgístiques singulars com Beties i el Mont del Coto, amb les seues pedreres de marbre, les dolines i la cova del Gegant del Cabeçó de La Sal, l’Arenal de l’Almorxó, les grans fosses tectòniques d’Elda-Monòver, d’Agost-Monforte del Cid, de La Romana-Aspe i de Hondón de los Frailes-el Fondó de les Neus o l’àrea endorreica del Pla Mañá-Fondó (Olcina Cantells et alii, 2007; Amat Montesinos et alii, 2008).

Sense oblidar els recorreguts, d’altíssim interés, per les seues rambles encaixades i barrancs: Puça, l’Almadrava, Caprala, la Melva, el Derramador, el Charco, el riu Salado, Bateig, Vitia, Upanel, Tarafa i un llarg etcètera; s’hi pot analitzar amb detall l’acció erosiva de l’aigua en un medi en què, actualment, les precipitacions oscil·len entre 300 i 400 mm anuals, amb tempestes de forta intensitat horària (Olcina Cantos et alii, 2007). Les zones de badlands, els processos de piping, els reguerons i escorrancs en contínua formació són un autèntic laboratori en actiu. Igual com el recorregut pel riu que dóna nom a la comarca, tan rambla que no se li va posar nom als mapes fins a finals del segle xviii. Però que interessant és la seua funció en el regadiu històric!

Aquest paisatge actiu està poblat per espècies vegetals com el llentiscle, el margalló, l’alboç, carrasques, pi blanc i pinyoner, l’alzina, el cantauesso, l’arç negre, l’espart, el timó, el romer, l’esteperola, el bruc, l’aladern; i, als espais humits, el canyís, els baladres i els tamarigars, entre d’altres. Entre aquestes s’amaguen els conills, els esquirols, les mosteles, els porcs senglars, els rabosots i poblacions d’arruí i mufló, introduïdes fa pocs anys. Aquestes espècies comparteixen l’hàbitat amb perdius, soliguers, mussols, ducs, àguiles cuabarrades i la gralla de bec roig, entre d’altres. A les zones més humides de l’entorn del riu Vinalopó es troben camallongues, fotges comunes i amfibis diversos. Una diversitat que convida a fer excursions per l’àmplia xarxa de sendes de recorregut curt o llarg (GR-7), a gaudir dels Llocs d’Interés Comunitari, com la serra de Salinas, la serra de Crevillent, el Paisatge Protegit del Maigmó-Serra del Sit o l’Arenal de l’Almorxó; i a descansar a les instal·lacions recreatives forestals, com les disponibles a Petrer, Aspe, Monforte del Cid i el Pinós (Generalitat Valenciana, [s.a.] i 2007).

 

Paisatges habitats ja en el paleolític mitjà

A més de la seua riquesa natural, el Vinalopó mitjà està afavorit per la diversitat i amplitud cronològica del seu patrimoni cultural. El recorregut per la llarga seqüència d’ocupació del territori s’inicia en el jaciment del Barranco de la Coca (Aspe), datat en el paleolític mitjà; seguim amb la visita de les coves dels Calderons (La Romana) i del Rotllo (el Fondó dels Neus), habitades, almenys, en el paleolític superior (Hernández Pérez, 2005). Però això sense perdre la visió de conjunt del corredor del Vinalopó que ens proporcionen altres assentaments pròxims, també per al període mesolític o la seqüència neolítica (Jover Mestre i García Atienzar, 2014). L’edat del bronze, amb El Tabayá i La Horna d’Aspe com a referents, es troba molt ben representada (Hernández Pérez, 2009-2010), així com els períodes iber –en què destaca el Monastil d’Elda–, el romà –la mansio Aspis, que possiblement coincideix amb el jaciment de Los Baños a Monforte del Cid (MARQ, 2016)–, i el visigot –de nou el Monastil d’Elda. Tots estan àmpliament descrits en les excel·lents publicacions fetes pels investigadors que treballen a la comarca. Aquests recorreguts pels paisatges habitats s’enriqueixen amb les explicacions que ens proporcionen els museus municipals de Novelda, Elda, Petrer (“Petrer es vestix de lluna”), Monforte del Cid i Aspe, de visita obligada.

Però, amb tot, el que atrau l’interés del visitant és la història dels castells medievals –declarats Bé d’Interés Cultural– de Petrer, Elda, Monòver i Xinorla, la Mola de Novelda, l’Aljau i del Río a Aspe i les escasses restes del de Monforte del Cid, així com els traçats medievals d’aquestes viles, en les quals la població morisca era majoritària (Jover Mestre i Navarro Poveda, 2004; Segura Herrero, 2009). A aquests monuments s’afig una llarguíssima llista de Béns de Rellevància Local, entre els quals destaquem l’arquitectura religiosa de tots els pobles de la comarca, nombrosos panells ceràmics, edificis modernistes (inclosa la casa-museu de Novelda), els casinos de Monòver, Novelda i Elda i la casa-Museu Azorín de Monòver, etc. (Generalitat Valenciana, 2016), riquesa cultural als nuclis urbans que no pot deslligar-se de la del medi agrari, que ens ha llegat un patrimoni riquíssim associat a l’organització del parcel·lari i la gestió de l’aigua.

 

Paisatges de pedra i aigua

Són tan detallats els estudis que s’han fet, de camp i arxiu, que no queda ni un sistema de reg per catalogar i analitzar (Rico Navarro et alii, 1997; Hermosilla Pla, 2007; Pérez Medina, 2007; Marquiegui Soloaga, 2013). Hortes històriques, xarxes de séquies, basses comunitàries, mines d’aigua, molins fariners, aljubs, pantans, preses, assuts, boqueres, parats, aqüeductes, etc., són tan variats els elements singulars que es necessiten uns quants mesos per a visitar-los. I també els sistemes de bancals a què s’associava el reg: conéixer el seu mode de construcció, els conreus, els canals de comercialització dels productes; o –de gran interés– les cases i heretats disperses pels termes municipals en què, fins ben entrat el segle xx, van viure famílies d’agricultors. Partides rurals, i les seues corresponents edificacions, com la Gurrama, Caprala, la Navayol, entre altres de repartides per tots els pobles, són exponents molt ben conservats que mantenen encara la memòria dels seus antics habitants, si més no, des del segle xvi. Així com Casas del Señor, Cañada de Don Ciro, La Romaneta, Xinorlet, Madara, Encebras, Rodriguillo, Culebrón, i un llarg etcètera de nuclis habitats de menor extensió, però amb un ric passat.

Recórrer tranquil·lament aquests paratges, llegir la seua documentada història, parlar amb els seus amigables veïns, és una manera senzilla de conéixer la seua gent i poder apreciar les qualitats d’aquest territori tan viscut.

 

Paisatges productius i turisme de compres

Són uns paisatges tan viscuts, tan treballats, que, a més dels elements patrimonials associats al conreu de la terra, no podem deixar de reconéixer els seus productes. Els més emblemàtics en l’actualitat, i que aporten bellesa al paisatge, són: les cireres de les valls de Petrer, els albercocs i bresquilles; els oliverars i ametlers i, sobretot, la vinya, tant per a raïm de taula (amb Denominació d’Origen Protegida, Raïm de Taula Embossat Vinalopó) com per a produir el vi pel qual els municipis del Pinós, Petrer, Monòver, Algueña, Hondón de los Frailes i Novelda s’han integrat en la turística i tan recomanable Ruta del Vi d’Alacant.

També resulta interessant conéixer les característiques de l’explotació de les pedreres de marbre, gràcies a una exposició permanent a l’Oficina de Turisme del Pinós. On podem assistir al festival de teatre grecollatí en una pedrera restaurada. O l’espectacular vista des d’Algueña, que no pot expressar-se de millor manera: “su monumentalidad, la altitud de los perfiles de la explotación, su amplia visibilidad y el color luminoso de sus blancos cortados” (Escandell Jover i Pedraz Penalva, 2008: 125). Un paisatge productiu que no ens deixa indife

I practicar el turisme de compres, de proximitat, com les sabates i bosses de mà d’Elda i Petrer, de gran prestigi internacional. Activitat que ha d’ampliar-se amb una visita al Museu del Calçat d’Elda, on es pot conéixer l’evolució del seu procés de fabricació des del segle xix fins als nostres dies. Turisme de compres que ajuda al desenvolupament local, especialment als pobles més menuts, on es pot adquirir les seues especialitats, com el famós embotit d’Algueña, el Pinós i La Romana, els dolços i les pastes de tots els pobles de la comarca (tonyes, sequillos, suspiros, rajadillos, rotllos d’aiguardent, perusas), igual que el vi, l’anís, les espècies i l’oli de producció local, entre altres molts productes típics.

 

Paisatges de festa i gastronomia

Gastronomia i Festa, amb majúscula. Perquè el paisatge urbà assoleix un gran colorit, el dels vestits de Moros i Cristians, celebracions de Petrer, Elda, Novelda, Monforte del Cid i Aspe. Tan bullicioses i sonores, tan alegres, com sentides són les festes patronals de cada poble i les seues romeries, entre les quals destaca el pelegrinatge a la Cueva de San Pascual, a Monforte del Cid, el trasllat del Cristo del Monte Calvario o les Carasses de Petrer, els Nanos i Gegants de Monòver, la Jira d’Aspe, la Setmana Santa de Novelda, etc. i també l’elevació de globus aerostàtics i “córrer la traca”, tradicions seculars recuperades recentment a Elda, i les seues festes de Falles, les més meridionals que se celebren a la Comunitat Valenciana.

Unida al territori, i als moments festius, la gastronomia: arròs amb conill i caragols, facegura, gaspatxos, gatxamiga, la borreta, els alls i giraboix…, uns sabors intensos a degustar als bars i restaurants de la comarca. Per a tot tipus de paladars i preferències: tranquils i amagats –entre les serres– o urbans i concorreguts, sempre associats a una bona companyia.

Molt interessants són les possibilitats que ens ofereixen els paisatges del Vinalopó mitjà, però, sobretot, la de tractar la seua gent. Amical, afectuosa i molt orgullosa del seu territori. Un territori que presenta limitacions en l’oferta hotelera, que necessita promoció i comercialització dels seus productes turístics, incrementar la seua visibilitat en web i millorar la gestió de destinació. Tot això és cert. Però els seus habitants reclamen que se seguisca apostant per un turisme sostenible, que considere la fragilitat del medi, que prioritze la participació ciutadana en la presa de decisions, que fomente el transport públic, les visites informades, els establiments que opten a etiquetes de qualitat.

I si aconseguim mantindre el territori per a aquells als qui ens agraden els ocres?

 

Sabina Asins Velis
Centre d’Investigacions sobre Desertificació
(CSIC, Universitat de València, Generalitat Valenciana)

Compartir:

Fotos

(foto Miguel Lorenzo).La Silla del Cid en Petrer (foto Juan Miguel Martínez Lorenzo).Cantera de mármol de l’Alguenya (foto ESTEPA).(foto Miguel Lorenzo).(foto Miguel Lorenzo).Monforte del cid y al fondo el Maigmó (foto Miguel Lorenzo).Viñedos de Novelda (foto Miguel Lorenzo).Viñedos en Novelda (foto Miguel Lorenzo).(foto Miguel Lorenzo).(foto Miguel Lorenzo).(foto Miguel Lorenzo).Calles de Monóver (foto Miguel Lorenzo).Ermita de Santa Bárbara en Monóver (foto Miguel Lorenzo).Castillo de Monóver (foto Miguel Lorenzo).(foto Miguel Lorenzo).

Mapas

Els passatges que hem triat per introduir el Vinalopó mitjà són una mostra, a parer nostre, del fort caràcter d’aquest territori: del valor de la seua gent, els seus recursos naturals i culturals diferenciats i els seus paisatges productius. És un territori difícil, dirigit als qui identifiquen la força dels ocres i es deixen atrapar […]Els passatges que hem triat per introduir el Vinalopó mitjà són una mostra, a parer nostre, del fort caràcter d’aquest territori: del valor de la seua gent, els seus recursos naturals i culturals diferenciats i els seus paisatges productius. És un territori difícil, dirigit als qui identifiquen la força dels ocres i es deixen atrapar […]

Citas

A Enric Valor, del petrerí Vicent Brotons i Rico (2001)

“Com sonaven tan familiars en els seus llavis aquelles paraules: Caprala, Catí, la Costa, les Fermoses, el Pantanet, l’Algurrama, Rabosa..? Potser ens costava entendre, a uns més que a altres, que l’amor pel país no només és un recurs retòric més o menys bellament literari. En el seu cas, senyor Valor, era, ja ho he dit alguna que altra vegada, una autèntica font d’energia vital.”

Azorín (1943)

[El valle de Elda…] “el camino viejo torcía, al principio, por terrazgos amarillentos, rosados, con extrañas vetas verdes, y luego, ya en lo hondo del valle, bordeaba olivares, cuadros de alfalfa, liños de almendros. Estando en tierras intensamente cultivadas, nos creíamos en la soledad: tal era la placidez del paisaje.”

Vicenç M. Rosselló i Verger (1977)

“El Castell d’Elda –enfrontat el de Petrer- dominava la vila i el pas del riu, allà encaixat. El de Novelda, amb la torre triangular subaix de la Mola, s’apropa al riu per a materialitzar més palesament el paper de guàrdia del pas fluvial”.

Antonio Gil Olcina (1993)

“Tradicional acomodo a esta fuerte intensidad horaria de la lluvia, pleno de sabiduría empírica, ha constituido el regadío eventual de turbias; con sus modalidades, a veces combinadas, de terrazas, boqueras, agüeras y presas de ladera, para proporcionar a los bancales un suplemento hídrico a expensas de estos aguaceros […]”

Juan Madrona Ibáñez (1960)

¿Quién rimó zapatos y hormas
con ilusiones y estrellas?

Bibliografía

AENA (2015).

Tráfico de pasajeros, operaciones y carga en los aeropuertos españoles en 2015. Datos provisionales. http://www.aena.es

Amat Montesinos, X. - Martín Estévez, D. - Sanchis Amat, V.M. (2008).

“El paisatge del Vinalopó Mitjà: una aproximació metodológica des de l’Atlas dels Paisatges d’Enpanya”. Revista del Vinalopó 11. 29-63.

Azorín (1943).

El Enfermo. Madrid: Adán.

Brotons i Rico (2001).

“Lletra personal a Enric Valor (Oberta a la lectura de valorians empedreïts i curiosos, en general)”. Revista Festa, [s.p.]. Petrer.

Escandell Jover, E. - Pedraz Penalva, T. (2008).

“La Algueña: paisaje y mármol”. Revista del Vinalopó 11. 113-126.

Generalitat Valenciana [s.a].

Colección Rutas y Excursiones por la Comunidad Valenciana. Ruta 12: de Sax a Elda y Petrer. Tierras de sal robadas al mar a orillas del Vinalopó. http://comunitatvalenciana.com

Generalitat Valenciana (2007).

Plan de Espacios Turísticos de la Comunitat Valenciana. Alto y Medio Vinalopó. Directrices Particulares. Valencia: Conselleria de Turisme. Generalitat Valenciana.

Generalitat Valenciana (2016).

Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano, http://www.ceice.gva.es [consulta 19/07/2016].

Gil Olcina, A. (1993).

La propiedad de aguas perennes en el sureste ibérico. Universidad de Alicante.

Hermosilla Pla, J. (Dir.) (2007).

Los regadíos tradicionales del Vinalopó (Alto y Medio). Colección “Regadíos Históricos Valencianos”. Valencia: Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano y Museos, Generalitat Valenciana. Departament de Geografia, Universitat del València.

Hernández Hernández, M. - Martínez Puche, A. (2016).

“El turismo en el medio rural alicantino”. En J. F. Vera Rebollo (Coord.). “El turismo en Alicante y la Costa Blanca”. Canelobre, Revista del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil Albert 66. 135-145.

Hernández Pérez, M.S. (2005).

“La prehistoria en el Museo de Novelda”. En C. Navarro Poveda (Comisaria). Novelda. Arqueología y Museo. Catálogo de Exposición. Alicante: MARQ.

Hernández Pérez, M. S. (2009-2010).

“La Edad del Bronce en las tierras meridionales valencianas. Panorama y perspectivas”. AnMurcia 25-26. 9-34.

Jover Maestre, F. J. - García Atiénzar, G. (2014).

“Del VI al III milenio cal BC: la configuración de nuevos espacios sociales en el valle del Vinalopó”. En F.J. Jover Maestre - P. Torregrosa Giménez - García Atiénzar, G. (Eds.). El Neolítico en el Bajo Vinalopó (Alicante, España). BAR International Series 2646. Oxford: Archaeopress.

Jover Maestre, F. J. - Navarro Poveda, C. (Coords.) (2014).

De la medina a la vila. II Jornadas de Arqueología Medieval. Alicante: Diputación Provincial. Petrer: Centre d’Estudis Locals del Vinalopó.

Madrona Ibáñez, J. (1960).

“Romance muy eldense”. Revista Alborada, [s.p.]. Elda.

MARQ (2016).

http://www.marqalicante.com [consulta 10/07/2016]

Marquiegui Soloaga, A. (2013).

El patrimonio hidráulico de la provincia de Alicante. Catálogo ilustrado de mil quinientas obras y actuaciones. Tomo III. Vinalopó y Bajo Segura. Alicante: Diputación de Alicante (3 tomos).

Martínez Puche, A. (2008).

“Los valores culturales como marca territorial en los municipios del Vinalopó. Singularización e identidad comarcal”. Revista del Vinalopó 11. 65-85.

Olcina Cantos, J. - Paños Callado, V. - Rico Amorós, A. M. (2007).

“Un medio físico de aridez y contrastes con un río-rambla que otorga personalidad geográfica”. En: J. Hermosilla Pla (Dir.), Los regadíos tradicionales del Vinalopó (Alto y Medio). Colección “Regadíos Históricos Valencianos”. Valencia: Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano y Museos, Generalitat Valenciana. Departament de Geografia, Universitat del València. 21-30.

Ortuño Padilla, A. (2016).

“Las infraestructuras de transporte y el turismo alicantino”. En J. F. Vera Rebollo (Coord.). El turismo en Alicante y la Costa Blanca. Canelobre, Revista del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil Albert 66. 98-107.

Pérez Medina, T. (Coord.) (2007).

Arquitectures tradicionals de l’aigua a les valls del Vinalopó. Punt d’Encontre, 1. Col·lecció d’Investigació sobre Cultura Popular i Patrimoni. Centre d’Estudis Locals del Vinalopó.

Rico Navarro, Mª C. - Pérez, T. - Jover, F. J. - Hernández, L. Rojas, A. (1997).

Agua y Territorio. I Congreso de Estudios del Vinalopó. Petrer: Ayuntamiento, Caixa de Crèdit; Villena : Ayuntamiento.

Rosselló i Verger, V.M. (2001).

“El riu Vinalopó. Viatge amb un poc d’història i més geografía”. Revista del Vinalopó 4. 183-192.

Segura Herrero, G. (Coord.) (2009).

La Comunidad morisca en el Vinalopó. IV Centenario de la expulsión (1609-2009). III Congreso de Estudios del Vinalopó. Petrer: Centro de Estudios Locales del Vinalopó.