Paisatges fluvials

La Rambla de Sellumbres

Congosts monumentals cisellats per l’erosió fluvial

El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa de relleu molt accidentat amb altituds que, en general, superen els 1.000 m. Posseeixen una difícil accessibilitat, amb relleus de moles i turons, escindits per depressions i barrancs. Els principals pics són els de Folc (1.301 m), Molló Blanc (1.262 m), la Creu del Gelat (1.262 m), el Bovalar (1.259 m) i la Roca del Corb (1.153 m). Els nuclis urbans es localitzen a 916 m (Cinctorres), 1.076 m (Portell de Morella) i 1.181 m (Castellfort). La seva ubicació obeeix a raons històriques de caràcter defensiu. Castellfort probablement va tenir un origen romà, encara que va ser en època musulmana quan es va construir la muralla. En 1361 es reconstrueix el castell i es fortifica de nou a conseqüència de la guerra entre els regnes de Castella i Aragó. Cinctorres i Portell de Morella tenen el seu origen en alqueries musulmanes, reforçades mitjançant muralles. Els tres municipis van aconseguir la independència de Morella en 1691.

 

L’orografia i el clima com a factors limitants del desenvolupament

Aquestes terres es localitzen en els contraforts orientals del Sistema Ibèric. Es configuren en un entorn muntanyós, amb un paisatge tabular, d’elevades moles, cretàciques i juràssiques, disseccionades per una xarxa de drenatge cap al riu Calders, la rambla de Sellumbres o el riu de la Cuba, tributaris tots ells del riu Bergantes. Les alternances de litologies dures i toves i l’estructura subtabular generen un modelat de cims aplanats i una sèrie de graons estructurals en els estrats calcaris.

El clima és de transició entre el mediterrani litoral i el continental. L’altitud i el relleu reforcen les precipitacions i s’intensifiquen les temperatures. Es caracteritza per unes temperatures fredes a l’hivern, amb una mitjana de 3º, i suaus a l’estiu, amb una mitjana de 20º al juliol i agost. Les temperatures mitjanes anuals són de 11º. Hi ha una acusada amplitud tèrmica, tant diària com anual. Les precipitacions arriben als 600 mm anuals. L’estació més plujosa és la tardor, seguida de la primavera. A l’estiu les precipitacions superen les de l’hivern, amb nombrosos episodis de tempesta. Les gelades es produeixen de novembre a abril. A l’hivern són freqüents les nevades.

L’agricultura en els municipis de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella és de secà, tenint el regadiu un caràcter testimonial. De les 604 ha conreades en l’any 2015, només 7 ha són de regadiu. El clima rigorós i la despoblació fan que cada any s’abandonen part de les terres conreades. En Cinctorres l’ametller destaca sobre la resta (143 ha), tot i que es troba en risc al situar-se al límit climàtic, en terres que superen els 900 m. En Castellfort i Portell de Morella el principal cultiu són els cereals (220 ha entre tots dos), en ser els que millor s’adapten a les condicions climàtiques. Entre els cereals, l’ordi arriba a les 194 ha entre els tres termes.

La ramaderia és la principal activitat econòmica, tant intensiva (granges porcines) com extensiva (bestiar oví i boví). La indústria tèxtil va tenir una destacada importància en els segles XVIII i XIX, quan els abundants bestiars proporcionaven llana per confeccionar mantes i faixes. Al començament del segle XX va anar perdent pes gradualment, fins a gairebé desaparèixer en l’actualitat.

L’elevada altitud mitjana i el relleu abrupte que caracteritza aquestes terres de l’interior castellonenc, juntament amb un clima que condiciona el tipus de cultius, ofereix escasses possibilitats per al poblament i les activitats econòmiques. Aquests factors dificulten l’agricultura, l’accessibilitat i la vertebració territorial de l’àrea, la qual cosa ha generat l’emigració i contínua pèrdua de població des de començaments del segle XX.

 

La Rambla de Sellumbres, un espai inalterat de gran valor ecològic

Aquest Paratge Natural Municipal va ser declarat el 29 de febrer de 2008 i ocupa una superfície total de 1.194,4 ha. Es correspon amb les muntanyes d’utilitat pública denominades Pinaret, Rambla Sellumbres, Serra Simona, Clot de Avellaners, Bovalar de Castellfort, Mas de Falcó i Sellumbres. És un espai per descobrir, tot i que posseeix un destacat patrimoni natural. La complexitat geomorfològica i el bon estat de conservació de les seves formacions arbòries i florístiques configuren un paisatge d’una inqüestionable bellesa.

L’eix vertebrador del paratge és la Rambla de Sellumbres o Riu de les Truites, un curs de meandres que ha modelat uns penya-segats espectaculars de més de 200 metres de profunditat, que serveix de divisòria natural i límit administratiu entre els termes de Portell de Morella i els de Castellfort i Cinctorres. La rambla posseeix 36 km de longitud i neix en el terme de Terol de Mosqueruela. Pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre, en ser un afluent del Riu Calders, que a la mateixa vegada ho és del Bergantes, i aquest del Guadalop. El congost de la riera de Sellumbres talla el anticlinal juràssic del Bovalar, on forma fites paisatgístiques com la Roca Parda, la Roca Roja i la Roca del Corb. Els seus principals trets geomorfològics són el fort encaixament de la superfície plioquaternària, per l’existència d’un nivell intermedi tou (fàcies Utrillas), a més de la formació d’una sèrie de graons desenvolupats en els estrats calcaris més potents. La rambla sol portar escàs cabal i no és d’estranyar que en ocasions es trobi seca a causa de les filtracions. No obstant això, en cas d’intenses tempestes experimenta grans crescudes que fan augmentar el cabal fins desbordar-se.

Des del punt de vista de la biodiversitat la Rambla de Sellumbres és un espai molt ric, amb una gran varietat d’espècies arbòries i florístiques. S’integra en un LIC (Lloc d’Interès Comunitari) denominat l’Alt Maestrat, que forma part de la Xarxa Natura 2000. Les formacions arbòries configuren masses denses en els vessants de la llera de la riera. Estan formades per pinassa (Pinus nigra) i carrasques (Quercus ilex), aquestes últimes incloses en els Hàbitats d’interès prioritari de la Unió Europea. En els sòls calcaris abunden els ginebres (Juniperus oxycedrus) i les savines (Juniperus phoenicea). A les obagues hi ha aurons (Acer granatense), avellaners (Corylus avellana), pins silvestres (Pinus sylvestris) i grèvols (Ilex aquifolium). Pel que fa a la flora aquest espai disposa de diverses espècies endèmiques i de gran valor com la boca de drac blanca (Linaria repens), la cua de gat (Sideritis spinulosa), la margarida (Leucanthemum maestracense), la farigola vora (Thymus vulgaris) i el serpoll mascle (Thymus godayanus). En el Paratge ha una Microreserva de Flora, declarada en 1988, denominada Bovalar de Cinctorres, que ocupa 3,711 ha.

Respecte a la fauna, el grup d’aus és el més abundant, i inclou espècies que requereixen mesures de protecció pel grau d’amenaça al qual estan sotmeses. A causa de la seva gran riquesa d’avifauna, el 2009 es va declarar una ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus), anomenada de l’Alt Maestrat, Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana, en la qual s’inclou la Rambla de Sellumbres. Alberga poblacions nidificants de 22 espècies d’aus, amb especial importància per a la conservació de rapinyaires rupícoles com voltors (Gyps fulvus), àguiles reials (Aquila chrysaetos), aufranys comuns (Neophron percnopterus), àguiles marcenques (Circaetus gallicus) i esparvers cendrosos (Circus pygargus). També hi ha presència de torlits comuns (Burhinus oedicnemus) i enganyapastors europeus (Caprimulgus europaeus). Entre els mamífers s’identifiquen com protegits, pel Catàleg valencià d’espècies de fauna amenaçades, la mostela (Mustela nivalis), la musaranya comuna (Crocidura Rusula), el teixó (Meles meles), la fagina (Martes foina) i l’esquirol vermell (Sciurus vulgaris). Com a espècies que tenen un interès internacional tenim la cabra pirinenca (Capra pirinenca) i el gat salvatge (Felis silvestris).

 

El Pont de la Rambla

Al Paratge Natural Municipal de la Rambla de Sellumbres hi ha un monument que forma part del patrimoni històric artístic de Castellfort i Portell de Morella. Es tracta del Pont de la Rambla, situat en la llera de la Rambla Sellumbres, a l’antic camí que unia els dos municipis. Es localitza en l’extrem nord-occidental del terme de Castellfort, a 3 km al Sud-est del nucli urbà de Portell. Tenim constància que el pont ja existia en 1212, encara que per la seva factura, fàbrica i situació és probable que sigui una obra romana. Donada la seva ubicació entre el Santuari de Nostra Senyora del Cid de la Iglesuela (antiga població romana de Ateba) i la Moleta del Lliborio o dels Frares de Forcall (antiga ciutat de Lesera), és possible que el pont estigués integrat en una calçada secundària que les connectava. És un pont d’un sol ull, amb volta de canó d’uns tres metres d’altura i una longitud d’uns 10 m, les impostes s’assenten en sortints rocosos que ofereixen una sòlida fonamentació. La volta està construïda amb carreus de pedra calcària llaurats i la resta amb carreuons del mateix material. També hi ha una mica de maçoneria, encara que va haver de posar-se posteriorment, en la reparació dels desperfectes com a conseqüència d’alguna avinguda, com la de l’any 1700.

 

Miguel Antequera Fernández
Jorge Hermosilla Pla
Departament de Geografia,
Universitat de València

Compartir:

Fotos

El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]

Mapas

El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]El Paratge Natural Municipal Rambla de Sellumbres està situat al sector NO de la província de Castelló, a la comarca dels Ports, en el límit amb la província de Terol. En concret se situa en la confluència dels termes de Cinctorres, Castellfort i Portell de Morella. Aquests municipis es troben localitzats en una zona muntanyosa […]

Citas

CAVANILLES, A. J. (1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Imprenta Real. Madrid

“(…) Su cauce es de enorme profundidad en las inmediaciones de Portell; sigue así estrechada entre montes, hasta que al mediodía de Cinc-torres logra algún ensanche, luego vuelve a correr por gargantas, formando curvas al oriente de este lugar, y continúa después hacia el norte hasta la citada confluencia de los ríos en Forcall. El fondo es un abismo que negrea por la multitud de pinos y de arbustos: todo cubierto de plantas y flores; (…) jamás penetró el sol en muchos sitios de este cauce, y el cielo que desde ellos se descubre es muy limitado. Con dificultad se puede ver desde el fondo, ni menos calcular la altura de los muros, en los quales se notan moles descarnadas que amenazan ruina, y gruesos árboles inclinados, por hallarse sus raíces al descubierto (…) En hora y media se sube a lo más alto (…) en la altura se hallan varias lomas, y todo aquel terreno sembrado de mil dientes calizos que incomodan y embarazan. Volvía los ojos al barranco y me parecía cada vez más profundo y obscuro: las curvas que las avenidas describen en el fondo, parecían a las líneas blancas tiradas sobre un lienzo negro.”

Milian Artola, T. (1999). Geografia de Cinctorres. En Cinctorres, Volum I, pp. 17-42.

“A continuació passa al terme de Cinctorres i, en aquesta àrea, la roca ha estat tallada en parets quasi verticals, tot formant una gorja, un canó estret i profund, la qual cosa ha originat un paratge realment espectacular, un paisatge de gran bellesa i amb grans vistes. En aquesta vall enclotada s’han format uns capritxosos
i preciosos perfils a les roques a causa de l’acció erosiva fluvial: es el paratge conegut com les «abueletes de Portell».”

Monferrer i Guardiola, J. (1999). Aproximació al Cinctorres de la Il·lustració. En Cinctorres. Els nous temps, Volum II, pp. 31-54.

“Me ponderaron la profundidad y cortes perpendiculares o rambla de Sellumbre que baja del lugar de Yglesuela en el reyno de Aragon y parte términos entre Portell y Castellfort dexando a este a la drecha y a mucha distancia, y aquel a la izquierda. Me llevaron a los puntos más interesantes que es la roca parda, que está a la drecha de la rambla y en frente de la otra llamada roca rocha. Me asomé por aquella, tendido en el suelo y me horrorizó la profundidad y lo perpendicular del corte hasta el primer descenso que se regula à la mitad de la altura…” (Cuaderno de Campo inédito de A. J. Cavanilles)

Bibliografía

CAVANILLES, A. J. (1797)

Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia, Imprenta Real. Madrid, 1797 (Edición facsímil, Valencia, 1981).

IRANZO BARCELÓ, E. (dir.) (2001)

Catálogo monumental de Castellfort. Ed. Servei de Publicacions, Diputació de Castelló, 87 pp.

MILIAN ARTOLA, T. (1999)

‘Geografia de Cinctorres’. En {Cinctorres], Volum I, pp. 17-42. Ed. Ajuntament de Cinctorres.

MONFERRER I GUARDIOLA, J. (1999)

‘Aproximació al Cinctorres de la Il·lustració’. En Cinctorres. Els nous temps, Volum II, pp. 31-54. Ed. Ajuntament de Cinctorres.

PIQUERAS, J. (1995)

Geografia de les comarques valencianes. Tomo 2, Els Ports. Ed. Foro Ediciones, S. L.

RUIZ PÉREZ, J. M. (2010)

‘Geomorfología y sedimentología del Cingle del Mas Cremat, Cerro de las Cabrillas (Portell de Morella)’. En VIZCAÍNO LEÓN, D. (coord.): El Cingle del Mas Cremat (Portell de Morella, Castellón). Un asentamiento en altura con ocupaciones del Mesolítico Reciente al Neolítico Final. Parque Eólico de las Cabrillas. Zona III del Plan Eólico Valenciano. Ed. Generalitat Valenciana, RENOMAR S. A. y EIN Mediterráneo S. L., pp. 30-49.

VIRUELA MARTÍNEZ, R.; NOGUERA TUR, J. (1999)

Població i economía de Cinctorres durant l’últim segle. En Cinctorres. Els nous temps, Volum II, pp. 113-140. Ed. Ajuntament de Cinctorres.