Paisatges històrics

El Pla de Petracos

Un santuari d’art rupestre

El santuari d’art rupestre del Pla de Petracos està compost per huit balmes, que posseeixen pintures rupestres macroesquemàtiques.

Aquestes balmes s’obrin al barranc de Malafí, al pla de Petracos, ubicat dins de les serres calcàries menudes del nord-est de la província d’Alacant (a uns 500 m sobre el nivell del mar), no gaire lluny de la costa. El paisatge presenta una vegetació esclarissada mediterrània i està caracteritzat per l’aparició de barrancs amb activitat hídrica estacional.

L’art macroesquemàtic es distribueix en aquestes balmes poc profundes i de dimensions reduïdes, de manera que un sol motiu o l’associació d’uns pocs cobreix per complet l’espai disponible. La tècnica utilitzada és sempre la pintura en roig, i es representen figures humanes amb el cap a manera de cercle de traç gros, els braços es representen alçats amb la mà oberta, en la qual s’indiquen els dits. El cos es dibuixa amb un traç ample sense detallar l’anatomia o amb alguns traços que delimiten el contorn exterior. També es representen figures geomètriques: les més abundants són les línies grosses sinuoses com els serpentiformes verticals o unes representacions que podrien posar-se en relació amb diferents parts del cos humà, com les terminacions radials que recorden els dits dels antropomorfs.

El tema central representat és la figura humana amb els braços alçats, que assumeix un paper d’orant, cosa que evoca un caràcter religiós. Alguns serpentiformes han sigut interpretats com a representacions de vegetals en creixement. Tots dos motius, els orants i els temes vegetals, formarien part del món simbòlic de les primeres comunitats agrícoles assentades a la zona fa set mil anys. S’hi representen la fecunditat i la fertilitat com a valors principals dels primers agricultors i pastors, alhora que se sacralitza el cicle agrícola.

L’art macroesquemàtic és la prova més evident de la nova religiositat neolítica lligada a preocupacions de tipus agrícola, i aquests jaciments adquireixen el caràcter de santuaris, especialment el conjunt del Pla de Petracos, on la resta de temes s’agrupen a manera de retaule entorn de la figura central d’un gran ídol (balma V).

La comparació dels motius representats en aquestes balmes amb alguns dels motius plasmats en les ceràmiques neolítiques cardials va permetre determinar amb molta precisió la cronologia d’aquest estil artístic tan peculiar del neolític llevantí.

Actualment, s’accepta que l’art macroesquemàtic posseeix una cronologia anterior al conegut art llevantí, amb dates d’entre 7.500 i 6.500 anys anteriors al present.

 

Elena Grau Almero
Departament de Prehistòria i Arqueologia
Universitat de València

Compartir:

Fotos

Pintura rupestre en el Pla de Petracos (foto Miguel Lorenzo).El Pla de Petracos (foto Miguel Lorenzo).El Pla de Petracos (foto Miguel Lorenzo).

Mapas

El santuari d’art rupestre del Pla de Petracos està compost per huit balmes, que posseeixen pintures rupestres macroesquemàtiques. Aquestes balmes s’obrin al barranc de Malafí, al pla de Petracos, ubicat dins de les serres calcàries menudes del nord-est de la província d’Alacant (a uns 500 m sobre el nivell del mar), no gaire lluny de […]El santuari d’art rupestre del Pla de Petracos està compost per huit balmes, que posseeixen pintures rupestres macroesquemàtiques. Aquestes balmes s’obrin al barranc de Malafí, al pla de Petracos, ubicat dins de les serres calcàries menudes del nord-est de la província d’Alacant (a uns 500 m sobre el nivell del mar), no gaire lluny de […]

Citas

Hernández Pérez M. S. y Martí Oliver, B. (2000-01). El arte rupestre de la Fachada mediterránea entre la tradición epipaleolítica y la expansión neolítica.

“Es significativo el reducido número de orantes, que sólo se han podido constatar en tres yacimientos, precisamente aquellos —La Sarga (Alcoy, Alicante), Pla de Petracos (Castell de Castells, Alicante) y Barranc de l’Infern (la Vall d’Ebo, Alicante)— que parecen encontrarse en los bordes exteriores del territorio ocupado por este tipo de arte.

...No es el caso de aquellos motivos que por algunas de sus características formales se han considerado antropomorfos, como los motivos en X o en doble Y, similares a otros del AE tradicional, pero aquí ejecutados con técnica macroesquemática; o de uno de los motivos del Abric VII del Pla de Petracos que, pese a no conservar la cabeza y al extraño desarrollo de sus brazos, con “cintas” colgantes similares a las de la figura humana que está encima del orante
del Abric V del mismo conjunto.”

Bibliografía

HERNÁNDEZ PÉREZ, M. S., FERRER, P. Y CATALÁ, E. (1988).

Arte rupestre en Alicante, Alicante, Ed. Fundación Banco Exterior y Banco de Alicante.

HERNÁNDEZ PÉREZ M. S. y MARTÍ OLIVER, B. (2000-01).

El arte rupestre de la Fachada mediterránea entre la tradición epipaleolítica y la expansión neolítica. Zephyrus 53-54:241-265.

HERNÁNDEZ PÉREZ, M. S. (2003).

Las imágenes en el arte macroesquemático. En Tortosa, T. y Santos Velasco, J. A. (coord.): Arqueología e iconografía: indagar en las imágenes. pp. 41-58. Ed. L’Erma di Bretschneider. Italia.

HERNÁNDEZ PÉREZ, M. S. (2004).

Pla de Petracos, Patrimonio de la Humanidad (Castell de Castells, Alicante), Alicante, Ed. Diputación de Alicante.

HERNÁNDEZ PÉREZ, M. S. (2009):

Arte rupestre postpaleolítico en el Arco Mediterráneo de la Península Ibérica. Balance de 10 años de descubrimientos y estudios. in López Mira, J.A., Martínez Valle, R. y Matamoros, C. (eds): El arte rupestre del arco mediterráneo de la Península Ibérica. 10 años en la lista del Patrimonio Mundial de la Unesco. pp. 59-80. Generalitat Valenciana.