Paisatges industrials i de serveis

La indústria ceràmica de la Plana

Un clúster valencià

Un dels sectors productius més importants en l’economia valenciana és el de la ceràmica, especialment quant a la fabricació de taulellets, paviments de gres i ceràmiques artístiques. És alhora la producció ceràmica més important d’Espanya i un element clau en l’exportació i, per tant, en la nostra balança de pagaments. Això comporta un nombre important de treballadors i de treballadores dedicats a la fabricació d’aquests productes i a la proliferació sobre l’espai de complexos industrials amplis en algunes de les nostres comarques, la qual cosa configura un determinat paisatge fabril.

 

Ceràmica, des del neolític

La producció ceràmica en terres valencianes procedeix del neolític; des d’aleshores, ja fa uns set mil anys, a les nostres terres s’ha produït ceràmica sense interrupció. Les diverses cultures que ací han arrelat han tingut el treball sobre el fang com un dels elements característics del paisatge cultural. En són bon exemple les magnífiques produccions ibèriques de ceràmica pintada dels estils Llíria (narratiu) i Elx-Archena (simbòlic), la fabricació d’àmfores en època romana per a contindre vi, la rica producció d’època islàmica, la cristiana, etc.

Històricament, són les produccions de Paterna, de Manises i de l’Alcora-Onda les que han donat un prestigi extraordinari a les produccions de ceràmica artística valenciana. Durant el període medieval, localitats com Manises, Paterna i Aldaia tenien una producció ceràmica important, que a partir del segle xvi es concentra tota a Manises. La ciutat, a través dels seus productes ceràmics, va estar present en nombrosos llocs dels regnes europeus. En el segle xviii, el comte d’Aranda va fundar una fàbrica de ceràmica a l’Alcora que va introduir unes tècniques noves i uns productes de luxe, pisa, capaços de competir amb les produccions de França i d’Alemanya. A la zona, algunes altres indústries menudes van intentar imitar la producció de l’Alcora, com ara Onda, Ribesalbes i Castelló. Tot i això, aquest inici productiu no va obtindre un mercat suficient.

 

Ceràmica també per a la construcció

Juntament amb la producció de taula i artística també hi havia una producció ceràmica dedicada a la construcció. Serà a principis del segle xix quan es conformen a Onda les primeres fàbriques per a la producció de taulellets, i també a Ribesalbes i a Manises. Però serà a partir de mitjan segle xx, gràcies als plans de construcció d’habitatges, quan el sector adquirirà un creixement progressiu i perdurable fins als nostres dies, amb fluctuacions segons èpoques de bonança o de crisi econòmica.

Altres llocs que en el segle xx han assumit la producció ceràmica, no només artística sinó també algunes d’aquestes fàbriques a imitació de les de la Plana de taulellets i de paviments, han sigut Quart de Poblet, Paterna, Riba-roja, Meliana i Tavernes Blanques, amb la fàbrica de ceràmica artística de Lladró.

Però el gran impacte en el paisatge el produeix l’activitat industrial ceràmica de la Plana de Castelló. Com veiem en un altre apartat d’aquest llibre, és una zona rica en agricultura, especialment en cítrics, encara que té alhora una activitat industrial importantíssima. El focus ceràmic inicial d’Onda-l’Alcora s’ha estés a altres localitats més costaneres com Castelló, Almassora, Vila-real, Nules, etc. Hi han conformat un paisatge industrial cohesionat, amb empreses principals de producció, empreses auxiliars, xarxa viària i de transport, etc. Tot això permet un posicionament competencial de primera magnitud a nivell mundial.

 

Districte industrial o clúster

Des de fa trenta anys l’espai de les comarques de la Plana dedicat a la fabricació ceràmica és, juntament amb Itàlia, l’enclavament més important a nivell mundial d’aquesta producció. Aquest tipus de concentració està definit per una agrupació geogràfica d’empreses menudes, i no tan menudes, empreses d’una mateixa activitat en un espai on també es troben els proveïdors i les institucions de suport.

Sobre la Plana s’ha estés una multitud de fàbriques que produeixen taulellets, paviments, taulells ceràmics, etc. La matèria primera que necessita prové d’indústries extractives, generalment procedents de les províncies de Castelló, Terol i La Serranía, a la província de València.

La concentració de més de set-centes empreses n’ajuda a la competitivitat, és l’anomenat efecte territori, que permet compartir recursos i no només beneficia la indústria ceràmica sinó que, pel seu efecte, es generen i articulen altres indústries i serveis que, al seu torn, beneficien la indústria i la col·lectivitat.

La producció necessita de l’aplicació de criteris de sostenibilitat en l’extracció de la matèria primera, en la reducció de les emissions durant la fabricació, en la sostenibilitat dels processos de producció, així com en el reciclatge de fangs i d’aigües residuals, és a dir, una veritable gestió mediambiental per a produir riquesa sense alterar negativament el medi.

 

Josep Montesinos i Martínez
Departament d’Història de l’Art
Universitat de València

Compartir:

Fotos

Vista aérea de los poligonos de la Plana (foto ESTEPA).Indústria cerámica, Onda (foto Pep Pelechà).Fábrica en la entrada de Onda (foto Pep Pelechà).Fábrica de cerámica, Onda (foto Pep Pelechà).Toll d’Ascla (foto Pep Pelechà).Onda (foto Pep Pelechà).

Mapas

Un dels sectors productius més importants en l’economia valenciana és el de la ceràmica, especialment quant a la fabricació de taulellets, paviments de gres i ceràmiques artístiques. És alhora la producció ceràmica més important d’Espanya i un element clau en l’exportació i, per tant, en la nostra balança de pagaments. Això comporta un nombre important […]Un dels sectors productius més importants en l’economia valenciana és el de la ceràmica, especialment quant a la fabricació de taulellets, paviments de gres i ceràmiques artístiques. És alhora la producció ceràmica més important d’Espanya i un element clau en l’exportació i, per tant, en la nostra balança de pagaments. Això comporta un nombre important […]

Citas

J. J. Rubert y A. M. Fuertes. La economía regional en el marco de la nueva economía, Universitat Jaume I (eds.) (2003)

“No hi ha dubte que el taulell és hui la branca d’activitat més dinámica del panorama valencià, tal com es reflecteix en el volum d’inversions industrials que ha enregistrat entre el 1992 i el 2000… fins al punt que hui en dia el taulell és la industria autóctona valenciana amb més gran volum d’exportació, der damunt del calcer, que ho havia estat històricament”

Josep Sorribes (2002). Un país de ciutats o les ciutats d’un país, Universitat de València.

“Som al districte industrial de Castelló, al regne del taulell, vertader monocultiu industrial imnipresent, nascut a Onda i l’Alcora, però que ha conquerit bona part de la comarca, territori taronjaire per excel.lència. Primer tòpic trencat, i més feina per als historiadors de la industrialització valenciana. Un paisatge que podem trobar també, amb lleugeres variacions en dos dels carrers majors del districte: Onda-Vila.real (la Panderola no fou cap capritx) o Alcora-Castelló”.

M. J. Masaner (2003). La gestión medioambiental en las empresas cerámicas de Castellón, Universitat Jaume I.

“Otra denominación que se utiliza para referirse al mencionado sector es la de ‘Cluster Azulejero de Castellón’, entendiéndose por cluster un grupo de empresas que compiten en un mismo negocio y se hallan ubicadas en un ámbito geográfico determinado, no necesariamente extenso, en el cual se dan también una serie de actividades relacionadas (industriales y/o de servicios)”.

Jaume Coll (2009). Historia de la cerámica valenciana. Apuntes para una síntesis, Asociación Valenciana de la Cerámica.

“Los más antiguos testimonios del uso de la cerámica en las tierras de la Comunidad Valenciana se remontan a unos siete mil años de antigüedad, coincidiendo con la expansión de la cultura Neolítica que al parecer llega a la Península con unas pautas económicas y culturales bien consolidadas ”.

Bibliografía

AA. VV. (1987).

Historia de la cerámica valenciana, Valencia, Vicent García Eds.

ALBERTOS, J. M. y SALOM, J. (2006).

“Redes institucionales y servicios a las empresas en el cluster cerámico de Castellón”, Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, nº 10, pp. 205-228.

BUDÍ, V. (2008).

“El distrito de la cerámica de Castellón”, Mediterráneo económico, Los distritos industriales, pp. 383-407.

CAMISÓN, C. y MOLINA, F. J. (1998).

El sistema productiu local de la cerámica de Castellón: una anàlisi de l’entorn industrial, Universitat Jaume I.

COLL, J. (2009).

Historia de la cerámica valenciana. Apuntes para una síntesis, Asociación Valenciana de la Cerámica.

DÍAZ, E. y LARA, J. (1983).

Cerámica histórica de las comarcas castellonenses, Generalitat Valenciana.

GIL, S. y LLORCA, R. (2004).

“El sector de las baldosas de cerámica en Espapa: distrito industrial y competividad”, Economía Industria, La renovación de la industria tradicional española, 229-238.

GÓMEZ LÓPEZ, J. D. (1999).

Las baldosas cerámicas de Castellón: el impacto de la globalización en una industria tradicional, Universidad de Alicante.

MEMBRADO, J. C. (2000).

La industria cerámica de la Plana de Castelló, Diputació de Castelló.