La indústria ceràmica de la Plana

Un dels sectors productius més importants en l’economia valenciana és el de la ceràmica, especialment quant a la fabricació de taulellets, paviments de gres i ceràmiques artístiques. És alhora la producció ceràmica més important d’Espanya i un element clau en l’exportació i, per tant, en la nostra balança de pagaments. Això comporta un nombre important de treballadors i de treballadores dedicats a la fabricació d’aquests productes i a la proliferació sobre l’espai de complexos industrials amplis en algunes de les nostres comarques, la qual cosa configura un determinat paisatge fabril.

Ceràmica, des del neolític

La producció ceràmica en terres valencianes procedeix del neolític; des d’aleshores, ja fa uns set mil anys, a les nostres terres s’ha produït ceràmica sense interrupció. Les diverses cultures que ací han arrelat han tingut el treball sobre el fang com un dels elements característics del paisatge cultural. En són bon exemple les magnífiques produccions ibèriques de ceràmica pintada dels estils Llíria (narratiu) i Elx-Archena (simbòlic), la fabricació d’àmfores en època romana per a contindre vi, la rica producció d’època islàmica, la cristiana, etc.

Històricament, són les produccions de Paterna, de Manises i de l’Alcora-Onda les que han donat un prestigi extraordinari a les produccions de ceràmica artística valenciana. Durant el període medieval, localitats com Manises, Paterna i Aldaia tenien una producció ceràmica important, que a partir del segle xvi es concentra tota a Manises. La ciutat, a través dels seus productes ceràmics, va estar present en nombrosos llocs dels regnes europeus. En el segle xviii, el comte d’Aranda va fundar una fàbrica de ceràmica a l’Alcora que va introduir unes tècniques noves i uns productes de luxe, pisa, capaços de competir amb les produccions de França i d’Alemanya. A la zona, algunes altres indústries menudes van intentar imitar la producció de l’Alcora, com ara Onda, Ribesalbes i Castelló. Tot i això, aquest inici productiu no va obtindre un mercat suficient.

Ceràmica també per a la construcció

Juntament amb la producció de taula i artística també hi havia una producció ceràmica dedicada a la construcció. Serà a principis del segle xix quan es conformen a Onda les primeres fàbriques per a la producció de taulellets, i també a Ribesalbes i a Manises. Però serà a partir de mitjan segle xx, gràcies als plans de construcció d’habitatges, quan el sector adquirirà un creixement progressiu i perdurable fins als nostres dies, amb fluctuacions segons èpoques de bonança o de crisi econòmica.

Altres llocs que en el segle xx han assumit la producció ceràmica, no només artística sinó també algunes d’aquestes fàbriques a imitació de les de la Plana de taulellets i de paviments, han sigut Quart de Poblet, Paterna, Riba-roja, Meliana i Tavernes Blanques, amb la fàbrica de ceràmica artística de Lladró.

Però el gran impacte en el paisatge el produeix l’activitat industrial ceràmica de la Plana de Castelló. Com veiem en un altre apartat d’aquest llibre, és una zona rica en agricultura, especialment en cítrics, encara que té alhora una activitat industrial importantíssima. El focus ceràmic inicial d’Onda-l’Alcora s’ha estés a altres localitats més costaneres com Castelló, Almassora, Vila-real, Nules, etc. Hi han conformat un paisatge industrial cohesionat, amb empreses principals de producció, empreses auxiliars, xarxa viària i de transport, etc. Tot això permet un posicionament competencial de primera magnitud a nivell mundial.

Districte industrial o clúster

Des de fa trenta anys l’espai de les comarques de la Plana dedicat a la fabricació ceràmica és, juntament amb Itàlia, l’enclavament més important a nivell mundial d’aquesta producció. Aquest tipus de concentració està definit per una agrupació geogràfica d’empreses menudes, i no tan menudes, empreses d’una mateixa activitat en un espai on també es troben els proveïdors i les institucions de suport.

Sobre la Plana s’ha estés una multitud de fàbriques que produeixen taulellets, paviments, taulells ceràmics, etc. La matèria primera que necessita prové d’indústries extractives, generalment procedents de les províncies de Castelló, Terol i La Serranía, a la província de València.

La concentració de més de set-centes empreses n’ajuda a la competitivitat, és l’anomenat efecte territori, que permet compartir recursos i no només beneficia la indústria ceràmica sinó que, pel seu efecte, es generen i articulen altres indústries i serveis que, al seu torn, beneficien la indústria i la col·lectivitat.

La producció necessita de l’aplicació de criteris de sostenibilitat en l’extracció de la matèria primera, en la reducció de les emissions durant la fabricació, en la sostenibilitat dels processos de producció, així com en el reciclatge de fangs i d’aigües residuals, és a dir, una veritable gestió mediambiental per a produir riquesa sense alterar negativament el medi.

Josep Montesinos i Martínez
Departament d’Història de l’Art
Universitat de València

Compartir: